dimarts, 24 de novembre de 2015

Per què mentim?

El gran lema del doctor House era que tothom menteix. Sembla una afirmació massa rotunda, però en la seva boca prenia tot el sentit: un metge amb vocació de Sherlock Holmes i mitjans tecnològics per demostrar-ho. Sovint mentim perquè abans ens hem mentit i la nostra autoficció ens atrapa. És el que en tertulianès s’anomena “fer-se trampes al solitari”. Tothom pot comprendre que de vegades mentim per treure avantatge o per tapar febleses, però sovint també mentim sense guanyar-hi res. Per la cara. De manera altruista. La mentida per la mentida és fascinant. És a l’arrel mateix de la invenció literària, encara que sigui basada en fets reals. Dins d’aquesta modalitat altruista de mentida brilla amb llum pròpia la falsedat etimològica.
       Ramon Solsona acaba de publicar a Pòrtic Marques que marquen, un llibre que documenta la història de moltíssimes marques conegudes, del Caprabo a Òmnium Cultural, de la Coca-cola als Donuts, passant per Moulinex, Petromax, Goretex, Sonotone, Playmobil, Ikea o Kleenex. Un bé de déu d’històries d’emprenedoria que cristal·litzen en noms ultraconeguts. D’entre els centenars de marques investigades, en vull destacar una: la de les bombetes Osram. Fa dècades que publico articles sobre el joc verbal i els puc assegurar que he rebut més de mitja dotzena de missatges proposant Osram com un exemple clar d’anagrama o de palíndrom. La majoria de les vegades associada al cognom Ramos, les cinc lletres del qual coincideixen amb la marca escrites en un altre ordre. En algun cas, amb el cognom Marsó, que és bifront de la marca, és a dir, Osram llegit al revés. El llibre de Ramon Solsona (Ram-So) finalment aclareix l’afer. Osram és una empresa alemanya d’il·luminació creada el 1906 i el nom prové dels dos metalls amb els quals es fabricaven els filaments de les bombetes: l’osmi i el wolframi o tungstè (en alemany wolfram). Solsona afegeix que el 1919 Siemens, AEG i Auer van adquirir Osram. El logo taronja amb una bombeta a dins és d’aquesta època. D’on surten doncs, les teories dels senyors Ramos o Marsó? És el mateix misteri que envolta els creadors d’acudits. Són acudits, de fet, que no apel·len a l’engany sinó a l’enginy. És el triomf del “ben trovato” davant del “vero”. Algú se n’adona i creu, en un primer moment, que ha trobat la resposta a l’enigma. Se’n convenç, s’autoenganya i després ho propaga. Si la hipòtesi és consistent (i un anagrama sempre és exacte, matemàtic) comença el procés expansiu del rumor. I la mentida esdevé taca d’oli. El meu condol als Ramos i Marsó per la pèrdua de la bombeta.

 Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 24/11/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir