dilluns, 30 de novembre de 2015

Versió original, what else?

Per als amics de ma filla, que tot just comencen a deixar enrere l’adolescència nominal, George Clooney és un paio que anuncia cafè. L’home del Nespresso. En saben tantes poques coses com jo sabia d’aquell home amb ulleres que, en els vuitanta, anunciava la tònica Schweppes. Potser una mica més, perquè la majoria en sap el nom i jo he hagut de buscar com es deia a Google (es diu Bernard Le Coq i és un actor de repartiment francès que després ha guanyat algun Cèsar i tot). Clooney té una llarga carrera cinematogràfica i, amb el permís de Varufakis, és el sex symbol de moltes dones madures (i poderoses), de manera que tant li deu fotre que la jovenalla només el conegui com a home-anunci. La marca amb la qual associem el seu posat galant ho sap i hi juga tant com pot. Ara que Clooney s’ha casat els cafetaires proposen el gir de buscar-li substitut. En l’actual campanya Clooney, retirat del mercat dels solters cobejats, sembla donar el relleu. L’escollit és baixet i rabassut, xarrupa els cafès com una padrina la sopa i no va gaire pentinat. És Jack Black, actor i cantant de registre còmic i satíric. Giacomo Blacomo, diu per posar-se en sintonia amb el to presumptament italianitzant del producte. Amb els anys, la línia publicitària de Nespresso s’ha centrat en una expressió: what else? (què, sinó?). El nouvingut Black pregunta “what more?”, el corregeixen (what else?) i després li responen la pregunta del milió: què vol dir what else? És a dir: què volem dir els que et venem aquesta mena de cafè en càpsules cada cop que et llancem aquesta expressió anglesa en un anunci? La resposta és la doctrina de la marca i no li cal traducció: incomparable.
       En anglès what more i what else són força intercanviables. Potser si algú et diu “what more can I do?” et demana per les coses que encara pot fer a més de les que ja s’han fet i si et diu “what else can I do?” es refereix a les que pot fer en comptes de les que ja s’han fet. Però és una diferència molt de matís. La gràcia de la campanya és que obliga a passar-la en anglès arreu, és a dir, en versió original. Cada cop hi ha més anuncis que circulen en versió original, i si cal, subtitulats. I no només en anglès. Ja fa anys que el sector dels perfums es dedica a escampar sofisticats espots en francès i l’italià també ha tret el cap, ni que sigui parcialment, en anuncis de pasta i cafè. Fins i tot l’emprenyada velleta que anuncia el iogurt Oikos deixa anar una salmòdia en grec que comença amb el ja mític “hronye que hronye”. Fins ara l’espot més detonant que ha apostat pel català va ser l’últim anunci electoral del PP el 27S.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 30/11/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir