Barcelona i Constantinoble

Un dels acudits verds més vell que l’anar a Peu passejant el gos Mistetas és fal·locràtic. Com que no sé explicar acudits i, a més, no em fa cap gràcia, només en descriuré el mecanisme. Va d’un home que porta un tatuatge al sexe. S’hi llegeix “recoble” en posició flàccida, però quan trempa el missatge s’allarga exageradament fins que s’hi pot llegir “record d’una nit d’amor a Constantinoble”. L’he traduït perquè és igual de dolent, però sempre l’havia sentit en castellà (recopla-recuerdo blablablá Constantinopla). Rebo un correu de Nominalia que m’hi fa pensar. M’anuncien un nou domini a Internet i me l’ofereixen. El proper 12 de gener ja es podrà pre-registrar i el 21 de març serà lliure, confiem que en un mes lliure d’eleccions, també. No seria una gran notícia si no fos per la longitud. Aquest nou domini no té ni dues lletres (com els dels estats independents, per exemple .es, .ad o .fr) ni de tres (com certs àmbits temàtics .edu, .com, .net, .org, que és l’escletxa per la qual es va colar el cultural .cat) ni tampoc de quatre (com el .info que no sé qui punyeta em va convèncer fa anys que seria clau, i encara vaig renovant el mariusserra.info sense saber gaire per què). El nou domini que ara ens ofereixen de franc com a gran novetat té nou lletres nou, el domini .barcelona. Ja existeix el .bcn, restringit a serveis municipals.

Es demostra que això dels dominis d’Internet és can Pixa. O pitjor encara, can Pixa i Rellisca. A què treu cap un domini de nou lletres? Si Barcelona té el seu domini, la lògica indica que, en qüestió de mesos Vilanova i la Geltrú també voldrà tenir el seu. I si creuen que m’enceguen els meus ancestres locals, provin de buscar el nom real d’una capital tan poblada com Bangkok. Té més de cent lletres. Ja entenc que Barcelona és també una marca i que no és un llast com d’altres sinó un tresor, però no veig que també hagi de ser un domini d’internet. El missatge que he rebut fa servir tàctiques de venedor de pisos desesperat. Em diuen que m’afanyi a sol·licitar el registre dels meus dominis (ai) amb l’extensió .barcelona perquè ningú no et passi per davant. M’ho ofereixen de franc fins que no arribi l’hora de la veritat, que llavors ja m’obligaran a gratar-me la butxaca. El projecte del domini d’abast ciutadà, obert a tothom, ja té uns quants anys i, de fet, s’ha endarrerit fins ara. És opinable que sigui necessari o superflu, i encara bo que a cap il·luminat no se li ha acudit proposar el .barna, un domini de longitud intermèdia que ara sona vintage. El domini .barcelona va contra l’economia lingüística que caracteritzava la xarxa, té afany recaptatori i és una mostra més de qui-la-te-més-llarguisme.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 22/12/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma