Calendaris solidaris

Mai no m’hauria imaginat viure sense agenda. Durant anys cada mes de novembre comprava religiosament el recanvi de Finocam de l’any següent. Com que els gastava de pàgina per dia només m’hi cabia un trimestre de cop, però tot i això m’ho manegava per anar carregant i descarregant l’agenda d’anelles. Era un tresor i les dues vegades que la vaig perdre la vaig poder recuperar miraculosament gràcies a gent sensible al seu valor. Crec que conservo tots aquells recanvis guixats des de 1986, però quan va arribar el primer iphone els recanvis Finocam van tenir una jubilació sobtada. Digitalitzar l’agenda va ser un encert. Ara el mòbil, la tauleta i l’ordinador van més coordinats que el trident blaugrana. La vella agenda de cuir marró va perdre el seu paper. En canvi, continuo tenint calendaris. En tinc de taula, al despatx, i de paret, a la cuina. No els guixo gaire, però en faig ús. Al despatx per planificar feines. A la cuina, per saber a quin dia visc. Aquesta setmana que toca canviar-los trio entre uns quants.

Em fixo en els de dos centres que treballen amb discapacitats: el Mas Albornà de Vilafranca, dedicat a la integració social i laboral, i la Fundació Nexe, el centre on va anar el nostre fill Llullu. Ricard Rafecas, director de El 3 de Vuit i vicepresident del patronat de Mas Albornà, explica a la presentació del nou calendari 2016 que aquest reuneix fotos dels vuit primers, des que el 2008 van aconseguir que un munt de jugadors del Barça, Messi inclòs, es fotografiessin al costat d’algun dels seus usuaris. A Nexe aquests últims anys un grup de pares al voltant del fotògraf José Mercado han reprès el “Mou-te pels Quiets” editant calendaris en doble versió (de paret i de sobretaula) d’una gran bellesa. En el de 2016 hi apareixen, sempre amb nens quiets als braços, esportistes com Valentino Rossi o Iván Pérez, músics com Mayte Martín, Joan Chamorro, Andrea Motis o Gerard Quintana, actors com Beth Rodergas, Bruno Oro o el mag (pop) Antonio Díaz, i estrelles mediàtiques com Judit Mascó, Dani Jiménez, Vador Lladó o Helena Garcia Melero. Els quiets hi diuen la seva: “Hem volgut sortir a les fotos amb aquests acompanyants tan destacats per ajudar-los a que no els pugi la fama al cap. Aquest calendari ens agrada molt perquè parla de nosaltres, però també perquè pot ajudar als que són com nosaltres. Ens han adjudicat moltes etiquetes i hem d’admetre que no progressem gaire adequadament, però aquí estem, llaurant-nos un expedient acadèmic a Nexe. I sense repetir curs! Gràcies a tots per fer-nos sentir millor, i per comprar el nostre calendari”: www.nexefundacio.org.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum rum 29/12/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma