dilluns, 7 de desembre de 2015

CUP de capçalera

Dijous, en un Palau de la Música ple de gom a gom, Antoni Bassas condueix el gran acte de celebració dels 50 anys d’Enciclopèdia Catalana. Entre el públic, dos expresidents de la Generalitat, cap dels quals amb cognom de poeta, i un president en funcions. Bassas valora la presència dels volums verds de la GEC a les llars catalanes i afirma que hi havia gent que s’aprenia les lletres daurades qui hi ha al llom de cada volum. Ho exemplifica amb els tres primers de la primera edició (A-Ami, Ami-bag, Bag-bui) i llavors innova en el quart. En comptes de dir Buix-cept diu Bui-CUP i fa una pausa. El Palau majoritàriament riu, president Mas inclòs. Bassas diu que ha estat un recurs per distendir l’ambient i que no estava gaire segur que funcionés. Funciona. L’edició que jo tinc de la GEC és la segona, de 24 volums, el primer dels quals A-Alf. Sempre m’ha fascinat l’encapçalemt del tercer Ar-Bah, que vol dir quatre en àrab i no pas tres. L’era digital comporta renúncies insospitades. Al món viquipèdic ja no opera l’atzar que associava síl·labes al llom d’un volum o paraules a la capçalera de totes les pàgines d’un diccionari. És una gran pèrdua. Al meu Pompeu (17a edició, febrer 1983) sovint em cridava l’atenció algun mot detonant a  l’encapçalament de pàgina: Violat a la pàgina 1733 (morat clar; confeccionat amb violes), Cul-blanc a la 515 (moixó insectívor), Culcosit (sargit) a la 516, Polla (gallina o peix) a la 1352, Brevipenne (que té les ales curtes) a la 272, Trempar a la 1671, Trempat a la 1672 i, especialment, Cabronada a la pàgina 289.

       En la meva ja periclitada col·lecció d’encapçalaments xocants n’hi ha que semblen clarament buscats. A l’Oxford Advanced Learner’s Dictionary of Current English (Hornby, 1984) la pàgina 735 comença amb l’entrada Rock i acaba amb Roll, la 1001 és letàrgica Z-Zombie i la 522 política Marxist-Massive. Al Larousse bilingüe espanyol-anglès (1a edició, 4rta reimpressió, 1984) la pàgina 139 és presidida per un flagrant Castigo-Catequesis. I a la segona edició del DIEC (2007) hi ha un munt de parelles estimulants: garrotada-gastrointestinal (850-51), xocolata-xurro (1756-7), instal·lador-insuperable (966-7), vergonyant-vers (1716-7), evangeli-exasperar (750-1), simpàtic-síndic (1544-5), diabètic-dialitzar (554-5) o nacionalsocialista-narcotraficant (1156-7). Recordo que quan el segon DIEC va sortir l’any 2007 me les vaig llegir totes en una tarda, i que em va agafar la paranoia d’extreure’n conclusions. Especialment significativa em va semblar la parella d’animals que encapçalaven les pàgines 1644 i 1645: toro-tortuga. Encara m’ho sembla.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 7/12/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir