dimarts, 1 de desembre de 2015

Els senyors Senior

       De tant en tant els que ja no som de la primera volada ens assabentem d’alguna notícia que ens rejoveneix. Això passa quan algun dels de la nostra quinta fa alguna gesta inesperada. No quan guanya unes eleccions o el fan president d’algun organisme o es recasa amb una parella escandalosament més jove. Això ja no sorprèn ningú. Són les gestes inesperades les que ens fa sentir orgullosos de tenir una edat. Cadascú la seva. Jo, que sóc un nouvingut al gremi dels cinquantins, acabo de tenir una gran alegria per un paio a qui no conec de res. Es tracta del golfista australià Peter Senior, de 56 anys. És obvi que un paio anomenat Senior deu haver passat una joventut més aviat dura, però també sembla evident que arriba a la maduresa preparat per assumir les contradiccions de la veterania. Així ho ha demostrat. Senior acaba d’esdevenir el jugador de més edat que mai ha guanyat el Màsters d’Austràlia de golf. De fet, és el seu tercer Màsters, però resulta que l’anterior victòria es remunta a l’any 95 del segle passat. Llavors Senior tenia 36 anys, una edat terrible perquè encara et vols fer el jove i ja no ets. El seu declivi golfístic va ser progressiu, però ha estat fer els cinquanta anys i començar a retre homenatge al seu cognom. Des que és cinquantí Senior ha guanyat el PGA d’Austràlia 2010, l’Open d’Austràlia 2012 i ara el seu tercer Màsters, el del 2015. Després de la gesta ha anunciat que la temporada vinent serà l’última que jugarà al circuit nord-americà (en el qual ha guanyat més de 7 milions de dòlars) però que pensa continuar competint en el circuit estival d’Austràlia. L’enhorabona al senyor Senior.

       Aquest exemple d’èxit em fa pensar en un altre cinquantí a qui no només conec sinó que aprecio: l’amic Carles Capdevila. La mateixa setmana que Senior guanya a Austràlia, Capdevila deixa la direcció del diari Ara per sotmetre’s a una intervenció que li ha de permetre superar un càncer de còlon. El currículum de Capdevila és públic. La manera de gestionar la comunicació pública del seu càncer, descobert en una ITV de cinquantí, ha estat exemplar. Capdevila s’afegeix a una llista cada cop més llarga de personalitats que eviten l’espectacle victimista sense defugir informar sobre la seva malaltia, des del president Maragall al més recent cas de Johan Cruyff. El “mal lleig” del passat cada cop té més gent que el combat i el derrota des de tots els flancs, tant metges com pacients. Estic convençut que quan Carles Capdevila coroni l’etapa de cinquantí i encari la seixantena tindrà un currículum encara més brillant que el del senyor Senior. Llarga vida, amic.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 1/12/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir