dilluns, 21 de desembre de 2015

Espanya deshidratada

Escric aquest rum rum sobre l’estat de l’Estat abans de conèixer els resultats de les eleccions d’ahir. L’última vegada que les enquestes van radiografiar-los eren més incerts i atomitzats que mai. Les forces centrífugues i centrípetes entre les diverses realitats nacionals han transformat Espanya en un cafarnaüm. S’hi afegeix la foixiana contraposició entre el vell i el nou. El llenguatge també es renova i ben segur que el mapa electoral que es derivi de les eleccions d’ahir generarà nous apel·latius per definir la futura articulació estatal. Podríem rastrejar els diaris de l’endemà de totes les eleccions generals des de 1978 i cap no ens serviria per qualificar la situació actual. Per això me’n vaig al BOE i trobo un text legal que la defineix amb claredat meridiana. El lector Joan Bosch em posa sobre la pista. Es tracta d’una llei sobre contractes del sector públic, un tema força sensible des del punt de vista de la transparència. Concretament la Llei 30/2007 de 30 d’octubre. La referència exacta és el BOE número 261 corresponent al dimecres 31 d’octubre de 2007, aC i aP (abans de la Crisi i del Procés). L’exposició de motius de la llei consta de tretze paràgrafs que ocupen tres pàgines del BOE, de la 44342 a la 44345. Tretze paràgrafs que oculten un missatge secret que es llegeix arrenglerant les tretze lletres inicials mitjançant el clàssic artifici verbal anomenat acròstic.

Vegem com comença cadascun d’ells. El primer “Desde la adhesion a las Comunidades Europeas…”; el segon “Esta Ley de Contratos del Sector Público…”; el tercer “Sin embargo, aun siendo la necesidad…”; el quart “Hasta el momento, las reformas de la legislación…”; el cinquè “Inseparablemente unido a lo anterior…”; el sisè “Desde la consideración metodológica…”; el setè “Ratificando este cambio de enfoque…”; el vuitè “Tomando como referencia los principios…”; el novè “A fin de ajustar el ámbito de aplicación…”; el desè “Como medio para identificar el ámbito normativo…”; l’onzè “Incorporando en sus propios términos…”; el dotzè “Obligadamente, la nueva Ley viene también…”; i el tretzè “Nominados únicamente en la práctica…” La solució a l’enigma és ben senzilla: la paraula de tretze lletres deshidratación. M’imagino el funcionari que es va ocupar de la redacció o correcció d’aquest text, ara fa vuit anys. Me l’imagino com un personatge de Kafka, innominat, aclaparat per la complexitat dels engranatges que l’envolten, provant de resistir-s’hi amb obstinació filatèlica, tirant endavant la seva absurda rebel·lió lletrista. I clavant-la. Perquè vuit anys després Espanya està deshidratada. Desnerida.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/12/15

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir