Índexs lectors

L’obra de la Premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx està plena de detalls, com les grans novel·les però sense la guia de la invenció, i de no poques teories, com els grans assaigs però sense la tutela asfixiant de l’autor. Els personatges podrien ser secundaris si no fos que les seves veus ocupen també l’espai del narrador. Són personatges que expliquen els efectes que en les seves vides va tenir l’esfondrament del règim soviètic. Aleksiévitx escolta, transcriu, recombina, contextualitza, s’amaga rere el mirall que aplica a tota una societat mutant de la qual forma part. A Temps de segona mà (La fi de l’home roig) publicat per Raig Verd en la traducció de Marta Rebón (El fin del Homo sovieticus a El Acantilado en castellà), retrata el món exsoviètic des de la perestroika i el cop de Ieltsin fins als nostres dies. Un d’aquests detalls reveladors és la sobtada devaluació dels llibres i les paraules (“el 1991 les paraules ja no significaven res”). La irrupció del capitalisme, que havia estat identificat amb el maligne pel pare Estat, canvia la jerarquia de les coses. Les biblioteques i els teatres es buiden, reemplaçats per les botigues i els mercats. Per les coses, vaja, tot i que unes coses molt diferents de les que fascinaven els joves idealistes francesos que protagonitzen la novel·la homònima de Perec. Una de les veus que transcriu Aleksiévitx explica que durant el règim soviètic la gent podia tenir molts llibres, però poques altres coses. Als noranta es va capgirar la truita. També la relació amb els llibres.

Explica: “Per costum, anava a una llibreria de vell: els dos-cents volums de La Biblioteca Universal llanguien arrenglerats sobre la prestatgeria; també els de La Biblioteca de les Aventures, la col·lecció de cobertes taronges que em feia somiar… En mirava els lloms i aspirava l’olor que feien. Hi havia muntanyes de llibres! Els intel·lectuals s’havien venut les biblioteques. Sí, la gent vivia en la misèria, però no era pels diners que la gent es desfeia dels llibres, sinó perquè els havien decebut. Una desil·lusió total. Avui s’ha tornat gairebé indecent preguntar: Quin llibre llegeixes, ara? A la vida han canviat moltes coses de les quals els llibres no parlen. Les novel·les russes no ensenyen com es pot reeixir en la vida. Com ens podem enriquir… “ Els elevats índexs lectors que hi havia a la Unió Soviètica i els anomenats països satèl·lit han estat sovint mitificats. Tenien causes diverses, però una d’elles era sense cap mena de dubte la necessitat d’evasió que sentia una ciutadania condemnada a viure en solemne austeritat i engavanyada per la por. Aleksiévitx aconsegueix retratar d’una manera extraordinària els moments de desconcert que sent el lector quan tanca un llibre que l’ha absorbit durant molt de temps. Quan respira fons, tanca els ulls i pren forces per reprendre la vida fora d’aquella entelèquia meravellosa que acaba de llegir. Segons què vegi llavors, aquell lector captiu potser ja no tornarà a obrir mai més cap llibre.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 5/12/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma