La plaça Llucmajor

El consistori barceloní que presideix Ada Colau té el projecte de canviar de nom la plaça Llucmajor de Noubarris. El pla és que a partir del proper mes d’abril es digui plaça de la República. Llucmajor és una plaça-rotonda que fa cruïlla entre el passeig de Valldaura i la Via Júlia, prop de la sortida 3 de la Ronda de Dalt. Al mig s’hi alça, des de 1990, un monument presidit per l’estàtua de la República de Josep Viladomat. Aquest estiu l’ex comissionat de Programes de Memòria Xavier Domènech (ara candidat a les Corts) va dir que es plantejaven traslladar-la a la seva ubicació original, Diagonal amb passeig de Gràcia. Alguns veïns es van oposar a que la nua i bronzejada República abandonés Noubarris i van reclamar que se’n fes una rèplica. Si ja ens costa fundar una república, m’imagino que tenir-ne dues encara serà més complicat. Potser per això, el consistori ha cregut que és més senzill atendre la petició dels veïns que volen el canvi de nom de la plaça i, de retop, el de la parada de metro. La reacció a aquest projecte arriba en forma de carta del batle de Llucmajor, Jaume Tomàs Oliver, de MÉS, un grup polític partidari de la República i proper ideològicament al consistori barceloní. Tomàs demana a Colau que reconsideri la seva decisió i reivindica els llaços de germanor. Entre els comentaris que els lectors deixen a la premsa mallorquina em crida l’atenció el d’un tal Albert: “Si vol posar el nom de república a una plaça o carrer, que li tregui a qualsevol dels que tenen noms monàrquics, i no al que el té d'una població germana”. Té una certa lògica. La plaça Joan Carles I és, justament, la que ocupa la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia on planejaven traslladar l’estàtua.

El meu primer amic als Salesians d’Horta vivia a l’edifici més alt de la plaça de Llucmajor. Era de família basca, d’Irun, i hi va viure pocs anys, però quan anàvem a casa seva passàvem per un munt de carrers amb noms que, amb els anys, vaig descobrir que eren tots balears: Alcúdia, Lluc, Valldemossa, Formentor, Bunyola, Sóller, Ciutat de Mallorca... Queda clar que Mallorca no queda només representada a Barcelona pel carrer homònim de l’Eixample. No sé pas per què, però Noubarris mallorquineja. Fins i tot hi ha carrers dedicats a Rosselló Pòrcel o Gabriel Alomar. A tocar també hi ha el carrer del Castor, que seria un candidat excel·lent a rebre el nom de República en honor a Florentino, o moltíssimes altres places millors candidates que no pas la plaça de Llucmajor. La plaça del Virrei Amat, per exemple, que el 76 la gent del PSAN va intentar rebatejar plaça Salvat-Papasseit amb un èxit indescriptible.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/12/15

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma