dimarts, 19 de gener de 2016

Can Fum Fum Fums

El premi Maria Àngels Anglada, que pren el nom de l’autora de El violí d’Auschwitz, és una rara avis en el panorama de premis literaris. D’entrada, és un premi a obra publicada, a diferència de la majoria. Tampoc no es dóna per Sant Jordi, sinó el maig, i el concedeix un institut de secundària. L’organitza l’Associació de Pares de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres en col·laboració amb la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Figueres i la família Geli-Anglada. La dotació no és pas de les més elevades, però sol premiar molt bones obres. L’any passat es va donar la feliç circumstància que el va guanyar un exalumne de l’institut, el figuerenc Vicenç Pagès, amb Dies de frontera. En aquests últims anys l’han guanyat autors o obres de temàtica gironina: Lluís Llach, Màrius Carol o Rafel Nadal. Però no sempre premia autors gironins. L’han guanyat Emili Teixidor amb Pa negre, Joan Francesc Mira per El professor d’història, Joan-Daniel Beszonoff per Les amnèsies de Déu, Sergi Pàmies per La bicicleta estàtica o Jaume Cabré per Jo confesso. L’any 2008 el va guanyar Quim Monzó per Mil cretins i en la cerimònia de lliurament va recordar haver escrit, anys enrere, un article sobre els motius pels quals les comarques gironines eren conegudes com Can Fums. La fumera de la que parlava Monzó fonia els fums de l’arrogància de ser gironí (i, en alguns casos, dalinianament empordanès) i els fums pudents a la immortal ciutat de Girona.

       Aquests segons han desaparegut ja fa temps, però em temo que els primers acabaran sent cada cop més espessos. Tal com van les coses, els gironins semblen destinats a ser els argentins de la catalanofonia. La llista de fills il·lustres i fets notables de Gerunda cada cop és més llarga, i no deixa de créixer. Quan Ferran Adrià va abdicar del tron de la gastronomia mundial, el va succeir el triumvirat gironí dels germans Roca. Si El Bulli havia estat a Roses fins al 2011, El Celler de can Roca és a la ciutat de Girona. Després, com qui no vol la cosa, els trons es van multiplicar i el proppassat setembre els carrers de Girona van formar part d’algun dels set regnes de la sèrie Joc de Trons. Per acabar-ho d’adobar, el llarg serial de les negociacions per formar un govern català independentista ha acabat, com tothom sap, amb la investidura del fins ara alcalde de Girona, Carles Puigdemont, com a 130è president de la Generalitat. Per poc que el llampat de Gerard Deulofeu, que és de Riudarenes, torni a la davantera del Barça i hi triomfi, la comparació amb l’amor propi dels argentins començarà a ser colossal. Només faltaria tenir un Papa gironí a Roma. Llavors sí que hi hauria fumera!

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 19/1/16

1 comentari:

  1. Que consti que wls fums pudents provenien de la fàbrica Torras Hostwnch a Sarrià de Ter.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir