El futur ja és aquí


Si vostè és un seguidor empedreït de la pel·lícula Blade Runner, de Ridley Scott, potser sabrà que ahir va ser un dia important. El 8 de gener del 2016 era la data d’incepció del replicant Roy Batty, el model de Nexus 6 programat per viure quatre anys i que, després de rebel·lar-se i tornar a la Terra, es converteix en un fugitiu. D’aquí quatre anys de debò, reals, doncs, arribarà el moment culminant en què Roy, a punt de morir, deixa anar el famós monòleg de les llàgrimes en la pluja. De moment, però, ja tenim l’excusa perfecta per tornar a veure la pel·lícula. 

El pas del temps és implacable i al final la ciència-ficció sempre esdevé o ciència o ficció. Ens deixem entabanar pels seus jocs, però quan el futur es converteix en present sol esdevenir una barreja entre fascinant i decebedora. Fa uns mesos vam arribar al dia clau de Retorn al futur, de Robert Zemeckis, i molts van aprofitar-ho per convertir-ho en una festa de la fantasia. L’efecte de Blade Runner no és tan alegre: no tenim replicants, ni cotxes voladors, però la seva escenografia era tan potent i versemblant, que la realitat sovint ens hi fa pensar. Més enllà de la intriga, avui Blade Runner és el caos de l’hora punta a les megalòpolis del segle XXI, les pantalles gegants que il·luminen la nit eterna, la pluja inesperada i persistent del canvi climàtic...

L’any 1948, quan George Orwell va publicar 1984, li devia semblar que invertint els números n’hi havia prou per situar la distòpia en un futur llunyà però amenaçador —no anava errat, no—. El 1968, quan Stanley Kubrick va adaptar un relat d’Arthur C. Clarke i li va posar 2001: una odissea de l’espai, el segle XXI era un misteri on els ordinadors tindrien personalitat. Cada cop és més arriscat jugar amb el futur, perquè ara arriba més de pressa que abans i no li costa gens desmentir o, pitjor, confirmar les premonicions. És més segur imaginar-se l’any 2540, com Huxley a Un món feliç, o com en aquella cançó enganxosa que Zager & Evans cantaven als anys setanta, In the year 2525: “L’any 3535 no caldrà dir la veritat ni mentides, tot el que pensis, diguis o facis estarà en la pastilla que t’has pres avui”.

Jordi Puntí, El Periódico, 9 de gener del 2016.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma