dimarts, 5 de gener de 2016

L'any del mico

No cal ser ni clarivident ni pitonissa per endevinar que durant aquest any nou la CUP haurà d'escollir –si no ho ha fet ja– entre el compromís i la independència que en resultarà, d'una banda, i la convicció ideològica i la fi del procés, d'una altra banda; que les tropes de l'Iraq i les milícies del Kurdistan i els avions de mig món posaran fi a EI, als territoris alliberats del qual se sentirà una ferum semblant a la de l'edat mitjana, amb un afegitó de gàbia cremada; que a Twitter i Instagram hi haurà més fotos photoshopejades que mai d'animals entranyables, amb una preponderància pesada de gatets; que diversos psicòpates mataran desenes de persones en escoles i cinemes nord-americans utilitzant armament de tecnologia punta; que tothom farà l'orni pel que fa a les atrocitats que tindran lloc al Sudan del Sud, al Sudan i al Congo; que els diaris impresos es vendran cada cop menys fins que al final només tindran lectors que hàgim passat la cinquantena; que (a Espanya) més trens d'alta velocitat es construiran en llocs amb poca població per no dir desèrtics; que Kim Jong-un menjarà com un rei cada dia de l'any; que el ministre espanyol de l'Interior atorgarà més ordres de mèrit de la policia a més Mares de Déu i que cada cop més policies espanyols de carn i ossos apareixeran als carrers catalans amb un cuidado que sí que es notarà, i que a Catalunya, per tant, les temperatures polítiques pujaran encara més que les climàtiques. I paro de predir, potser perquè fa de mal dir.

Matthew Tree, El Punt Avui, 03/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir