‘Trekkies’ en fora de joc

En la setmana del retorn gloriós de Star Wars als cinemes de mig món, deixeu-me ser una mica torracollons i dir que sento una certa admiració pels seguidors de Star Trek. Sobretot pels que són d’una edat avançada i fa dècades que fan la salutació Vulcano, sacomiaden amb allò de “llarga vida i prosperitat” o fins i tot se saben unes quantes paraules de l’idioma klingon. Quan es va estrenar la primera pel·lícula de La guerra de les galàxies, el 1977, la novetat i la febrada van ser tan fortes que tothom s’hi va apuntar. Jo mateix, un preadolescent somiatruites, tenia penjats a l’habitació els pòsters que sortien amb la revista Lecturas: Han Solo, Obi Wan Kenobi, la princesa Leia amb aquelles trenes com de la dama d’Elx...

Aquells anys van ser un paradís per als amants de la ficció espacial. Ens calien mons paral·lels i molts de nosaltres vam entrar a l’adolescència veient Encontres a la tercera fase (1978) a la gran pantalla, però també Galactica (1978) i Star Trek (1979), que intentaven reviure als cines un èxit televisiu que aquí desconeixíem. En el cas de Star Trek, no obstant, hi devia haver un reducte d’admiradors que des del gener de 1969 seguien la sèrie a TVE, estrenada amb el títol de La conquista del espacio. La feien en blanc i negre, a l’UHF, que aleshores encara no arribava a tot arreu. Em puc imaginar que aquells pioners es miraven tot allò de La guerra de les galàxies amb interès, esclar, però també amb un punt de condescendència. Star Trek i Star Wars comparteixen el 50 per cent del nom, però ¿la consideraven una saga intrusa o amiga? ¿Hi havia lloc per a tothom a l’ample univers?

Tot això ve a tomb perquè l’únic detall que em grinyola d’aquest nou retorn de Star Wars és que la dirigeixi J.J. Abrams i, sobretot, que participi també en el guió. No tinc cap dubte que Abrams té totes les virtuts i és ideal per a l’empresa, però no oblidem que també és l’artífex de la renovació del món de Star Trek als cinemes i, de fet, l’any vinent, estrenarà la tercera entrega, Star Trek: Beyond. ¿No és com si algú entrenés el Barça i el Real Madrid alhora? ¿Arribarà un dia que la nau Enterprise lluitarà contra el Falcó Mil·lenari, o potser faran aliances? Que Yoda ni el senyor Spock no ho vulguin!


Jordi Puntí, El Periódico, 19 de desembre del 2015.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma