dijous, 31 de desembre de 2015

Un any de paraules

S’acaba l’any i, com que el calendari ens empeny a fer una repassada de tot, també podem comptar les paraules que han nascut i les que han mort el 2015, o més aviat les que es van morint i les que reneixen. Aquestes són les més fàcils, perquè sorgeixen de cop i en quatre dies arriben a la boca de tothom. Les sents un cop i un altre, s’esbomben. De sobte dius troica, i casta, i si ets del Barça tornes a dir triplet després d’uns quants anys. Llavors tenen una vida més o menys o llarga, depèn, perquè avui dia tot va molt de pressa, les modes canvien i sembla que les noves idees no es puguin expressar amb conceptes gastats. En canvi, les paraules que es van morint cada any són més difícils de reconèixer perquè tenen una mort silenciosa. Ningú se n’adona. Encara que sembli impossible, hi ha paraules que aquest any ja no deu haver pronunciat ningú, i encara menys escrit. Ara jo puc dir i escriure mistagog, escurim, túixec, i més d’un es pensarà que són invencions, personatges fantàstics de l’última pel·lícula de Star Wars.
Per aquesta regla de tres, podem pensar que els diccionaris són cementiris de paraules, però també podem veure’ls com l’últim reducte de la memòria viva, el lloc on es conserven embalsamades, quietes, a l’espera que algú les rescati i de cop siguin d’actualitat. Per això hi ha paraules que retornen amb la mateixa forma, però amb un sentit nou. Agafem el famós ¡zasca! en castellà, que s’ha fet popular gràcies a les xarxes socials. Va començar com una onomatopeia que venia de ¡zas! i ara s’ha convertit en sinònim de cleca, mastegot o clatellada en l’entorn virtual. El mateix passa amb trolejar i trol, que ha saltat de les llegendes escandinaves a l’hiperespai d’internet per descriure els buscabregues i els provocadors (que sovint s’amaguen covardament sota un pseudònim).
Salta a la vista que els avenços tecnològics i les xarxes socials han accentuat la creació de neologismes. Pel camí la llengua ha perdut solemnitat i ha guanyat immediatesa a canvi de deixar-se grapejar. Res tan cursi com aquelles llistes que trien “la millor paraula” o “la més bonica”, com si el significat o la persona que la diu no fossin importants. Potser per contrarestar aquestes frivolitats, quan s’acaba l’any l’acadèmia també hi diu la seva. Així, l’Institut d’Estudis Catalans fa cada any una llista de neologismes i enguany hi surten cupaire i dron. Assessorada per la Real Academia espanyola, la fundació Fundéu BBVA ha triat les paraules del 2015 i hi ha inclòs refugiat o inequitat, entre d’altres. Però qui més l’ha encertada és una institució com el diccionari d’anglès Merriam Webster, que acaba de triar com a paraula de l’any el sufix -isme. Tornen els -ismes, doncs, aquella cosa tan dels seixanta: activisme, sobiranisme, unionisme, gihadisme, pactisme... Ah, però també narcisisme.

Jordi Puntí, El Periódico, 30 de desembre del 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir