Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

L’autor, l’autor!

Imatge
En pregunto si avui dia hi ha algú que llegeixi les novel·les i contes de Henry James. Considerat un clàssic modern, amb una obra a cavall de dos segles, fa la impressió que no acaba d’atreure els lectors de la novel·la realista del XIX, però tampoc els que busquen la modernitat de principis del XX. I tanmateix no hi ha cap altre autor en què el canvi de segle vagi coincidir de manera tan conscient amb una nova voluntat narrativa. James era un autor compromès amb l’escriptura fins al punt de convertir-la en un filtre de la vida. Els seus diaris, assajos, prefacis i correspondència reflecteixen una previsió constant, l’esforç d’algú que sap que desenvolupa una carrera literària important. Aquesta voluntat de control va patir una sotragada la nit del 5 de gener de 1895, tot i que al cap de poc temps va tenir un efecte alliberador. 

Vista amb la perspectiva dels anys, la situació, el lloc i els protagonistes no podien ser més literaris.De fet, l’any 2004 van coincidir a les llibreries br…

Trencaclosques de Castanyer

Abans de l’arribada del sudoku, el trencaclosques era la metàfora preferida dels comentaristes polítics per definir situacions com l’actual a les corts espanyoles. Aquest febrer el Museu del Joguet de Figueres ha inaugurat una interessant exposició de trencaclosques, a partir de la col·lecció que l’enginyer industrial Francesc Castanyer Figueras va donar al Museu ara fa 18 anys, quan amb 82 anys va trobar que ja era massa gran per mantenir-la. La col·lecció Castanyer conté una gran varietat de trencaclosques. N’hi ha de clàssics, amb un bon nombre de peces de cartró que esquarteren una imatge prèviament estampada. Però també hi ha modalitats com el tangram, l’antic trencaclosques xinès que es compon de set formes geomètriques: un quadrat, cinc triangles i un romboide. També el pentòmina és una figura geomètrica plana formada per cinc quadrats units pels costats. Si passem a la tercera dimensió, topem amb el policub Soma, un trencaclosques geomètric de set peces formades amb cubs que c…

Crueltats de la postguerra

Imatge
Ara fa 25 anys, la guerra de l’antiga Iugoslàvia va fer-nos qüestionar la condició d’europeus civilitzats. Davant dels nostres ulls, milions de persones van veure com la seva vida normal era transformada i sovint destruïda per sempre. El 1993, Susan Sontag havia anat a Sarajevo per ajudar a muntar un Beckett que sacsegés les nostres belles consciències occidentals. desenes d’escriptors a tot el món van acostar-se a la dimensió humana, política i social del conflicte i van bastir-ne un relat des de la ficció. Com ella, però sovint sense el coneixement del terreny i amb un apropament més genèric, a les acaballes de la guerra i després, desenes d’autors de tot el món van bastir un relat dels fets des de la ficció. Corresponsals de guerra, observadors, fotògrafs, soldats, víctimes, pobles sencers: tothom n’era protagonista. A vegades s’imposava la mirada intel·lectual sobre el conflicte, en d’altres s’explorava el pathos més atàvic per acabar en el lloc comú, en d’altres, encara, es r…

El fenomen Bernhardi

No és cap secret que la Sala Gran del TNC intimida a la majoria de professionals del teatre. En temen les dimensions, amb una boca que és l’enveja dels productors de musicals del West End londinenc, la inclinació vertiginosa del pati de butaques i l’acústica incerta que aconsella microfonia. La Sala Gran provoca agorafòbia. Transmetre una sensació d’intimitat des del seu escenari és tan difícil com representar la batalla de Tetuan dins d’un ascensor. I, tanmateix, la mà destra de Xavier Albertí ho aconsegueix amb el superb muntatge de l’obra d’Arthur Schnitzler El professor Bernhardi. Una peça discursiva que basa tota la seva força en la contraposició dialèctica que enfronta un metge jueu que dirigeix un hospital (Lluís Homar) amb un capellà (Albert Prat), un ministre (Manel Barceló) i el seu ambiciós subdirector (Joel Joan). El metge impedeix l’accés del capellà a una jove pacient que es troba a les portes de la mort, però no n’és conscient perquè un sedant l’euforitza. El petit inci…

AP: Antologia Poètica

Imatge
A falta d’una bona llei de mecenatge i després d’una política erràtica en els impostos culturals la família Fernández Díaz ha decidit fer una aportació decisiva a la popularització de la poesia mitjançant la tècnica MM (m’aixeco i me’n vaig), últimament molt del gust del PP. Dolors Miquel fa anys que recita el poema de la discòrdia “Mare nostra que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony, l’epidural, la llevadora...” i mai fins ara no havia aconseguit que tants no-lectors de poesia l’escoltessin. El poema entra, gràcies a l’impuls decidit del fernandisme, en una antologia que podrien preparar els organitzadors de la Fira del Llibre Prohibit de Llagostera, la tercera edició de la qual es farà el juny. De material no els en faltarà. L’últim 20N vam celebrar el quarantè aniversari de "La fi del cagaelàstics", un poema anònim (que algunes fonts atribueixen a la lleidatana Concepció González Maluquer) sobre l'agonia del dictador, que acaba: "Vint de novembre glo…

Els primers de Filipines

Tafaneries a banda, les gales dels Gaudí i dels Goya han convergit enguany en un nom de persona que farà furor entre els propietaris de gossos: Truman. Cesc Gay ha aconseguit un munt d’estatuetes, potser perquè les tres lletres del seu joliu cognom ja semblava predestinar-lo a una triple G: Gaudí-Gay-Goya. A França ja han donat els Cèsar i a finals de febrer l’encadenament de gales adotzenades desemboca en la mare de totes les estatuetes: els Oscar. Les categories de premis que l’Acadèmia de Hollywood ha establert, poc o molt, són seguides per tots els seus epígons. Però potser aviat l’explosiva combinació de l’era digital amb els mercats globals obligarà a repensar-ne de noves. De moment, el realitzador mallorquí Hèctor Hernàndez Vicens ha rebut un premi inesperat pel seu primer llargmetratge. Hernàndez Vicens va començar en els noranta publicant llibres de narrativa. Tinc molt bons records de Qui s’apunta a matar la meva mare, una novel·la iconoclasta que presentava el món de la fam…

La Pegatina al Financial Times

S’ha escrit molt sobre els titellaires detinguts cinc dies a Madrid per ordre del jutge Ismael Moreno i alliberats el mateix dimecres que el Financial Times treia el cas en portada. He llegit articles molt pertinents (Puigverd, Álvaro o Juliana, entre d’altres) sobre la trascendència de preservar la llibertat d’expressió, més enllà de la qualitat expressiva. El mer fet d’haver d’insistir en una obvietat d’aquesta magnitud ja indica la precarietat de la nostra salut democràtica. Gent de tendències polítiques tan diferents com Boadella o San Juan (d’Animalario) s’han manifestat contraris a la pena per enaltiment de terrorisme en una obra de ficció. Més encara, l’acomplexada i contradictòria reacció del consistori madrileny és una prova empírica de la inseguretat amb què governa Carmena. L’ajuntament de Madrid ha perdut una oportunitat magnífica per fer-se amb el relat de la capital del Regne, per reconèixer errors i plantar cara als tics repressors de la dreta dominant que no mira prim …

El III Premi Borni al lector

Imatge
Durant tot aquest mes de febrer d’any bixest resta oberta la convocatòria del III Premi Borni als Lectors, l’únic guardó literari que no premia autors sinó lectors. Organitzat pel Born Centre Cultural, incita a una lectura crítica, de documentalista. Es tracta de detectar anacronismes o desajustos en obres literàries de codi realista situades en un temps històric. En anteriors convocatòries han rebut el guardó els lectors Esther Lucea (2014) i Claudi Cuchillo (2015). Lucea va enviar una perla extreta del llibre de memòries Passejant per l’ombra de Doris Lessing. La premi Nobel explica que, durant els anys cinquanta, visita un hospital a València i, en sentir parlar els metges, creu que ho fan en llatí. Cuchillo va detectar l’any passat fins a set anacronismes a la novel·la L’arqueòleg de Martí Gironell, entre els quals una invocació al plàstic l’any 1910, l’aparició d’un Ford T atrotinat a l’Orient Mitjà poc després de la fabricació del primer a Detroit o la pràctica d’una tècnica de …