dilluns, 8 de febrer de 2016

Abans morta que imputada

Canviar el nom d’una cosa en modifica l’essència? Les tres lleis que inicien el famós procés de desconnexió ho desmenteixen. La de la Hisenda pròpia evita el terme més debatut en el judici del cas Nóos i esdevé “llei de l’administració tributària”, un eufemisme que més aviat sembla un hipocorístic, com dir-li Lola a una Dolors. La Seguretat Social es transvesteix en “llei integral de protecció social” i el procés constituent, un nom pel que podria exigir royalties l’exsor sísmica Forcades, la llei de “règim jurídic”. Els destinataris d’aquests canvis de nomenclatura són els components de la brigada Aranzadi governamental (en funcions) i els membres dels atribolats tribunals. Però hi ha un altre canvi de nom destinat al públic general: el dels imputats. Com sabran, fa menys d’un any el ministre Catalá va establir que les persones imputades s’anomenessin investigades. En teoria per defensar la presumpció d’innocència, atès que el terme imputat era percebut per la societat com culpable. Investigació, segons el seu parer, sona millor que imputació. Menys malsonant. Més innocent.

       La qüestió és que els cataclísmics escàndols de corrupció a la ciutat de València han tornat a posar el tema d’actualitat. Com saben, tots els desaforats representants del PP valencià són ara investigats i els mitjans de comunicació en van plens. Alguns mitjans han decidit mantenir el terme imputat i molts d’altres, com aquí mateix a La Vanguardia, opten per una fórmula ben sensata: fer servir la terminologia oficial (investigat) però afegir-hi un parèntesi clarificador (abans imputat). És evident que aquesta opció respon a criteris periodístics. Quan hi ha un canvi recent en la retolació cal mantenir durant un temps prudencial el nom antic. Ho han viscut els carters amb el nomenclàtor mutant de les ciutats en nom (plaça Francesc Macià, abans Calvo Sotelo) o nombre (319, abans 12 bis). També quan hi ha un canvi de divisa es manté durant anys el càlcul del valor en la moneda anterior tot encunyant expressions tan entranyables com “de les antigues pessetes”. Fins i tot ha passat amb marques: “Don Limpio, antes Mister Proper”. La idea és transmetre que només ha canviat el nom i no pas la cosa. Fins que el nou nom s’amara de l’essència de la cosa i ja no cal recórrer al nom antic. Però quan el nom és pur maquillatge el més segur és que el canvi no perduri. La llei pot dir missa, però no ens enganyem, ara per ara una investigada és una imputada, ni que només sigui perquè les tres últimes síl·labes d’imputada són molt més descriptives que les d’investigada.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, 8/2/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir