dissabte, 20 de febrer de 2016

AP: Antologia Poètica

A falta d’una bona llei de mecenatge i després d’una política erràtica en els impostos culturals la família Fernández Díaz ha decidit fer una aportació decisiva a la popularització de la poesia mitjançant la tècnica MM (m’aixeco i me’n vaig), últimament molt del gust del PP. Dolors Miquel fa anys que recita el poema de la discòrdia “Mare nostra que esteu en el zel, sigui santificat el vostre cony, l’epidural, la llevadora...” i mai fins ara no havia aconseguit que tants no-lectors de poesia l’escoltessin. El poema entra, gràcies a l’impuls decidit del fernandisme, en una antologia que podrien preparar els organitzadors de la Fira del Llibre Prohibit de Llagostera, la tercera edició de la qual es farà el juny. De material no els en faltarà. L’últim 20N vam celebrar el quarantè aniversari de "La fi del cagaelàstics", un poema anònim (que algunes fonts atribueixen a la lleidatana Concepció González Maluquer) sobre l'agonia del dictador, que acaba: "Vint de novembre gloriós, s'ha acabat el Gran Merdós. I aquests són els quatre fàstics de la fi del cagaelàstics!". Ara que Joan Carles de Borbó ha revelat el contingut unitarista de la seva darrera conversa amb Franco, fóra bo afegir a l’antologia fernandista alguns dels millors poemes sentits en recitals contemporanis. La recent desaparició de Carles Hac Mor ens mena a la seva coneguda “Oda nupcial”, que acaba amb un dring d’actualitat judicial: “La infanta juga la carta:/ vinga-vinga, anem a bodes,/ odes-odes! I aquesta oda/ poda-poda i crida: Visca/ la República, pública-pública!/ Monarquia? Anarquia-anarquia!/ A fora el Borbó, colló-colló”. També és notable el “Regal de Reis” de Biel Barnils, que comença: “Engarjolarem a la borbonalla,/ camí del sacrifici./ Portarem el cap de l’Estat/ i de les seves forces armades/ a la plaça més cèntrica del país...” L’antologia contindrà, sens dubte, poemes de Miquel Bauçà (de qui ara celebrem la reedició de El canvi), Gabriel Ferrater, Enric Casasses, Marc Romera o veus més joves com les de Josep Pedrals, Martí Sales o Eduard Escoffet.
       Però el fernandisme no ha de patir perquè el seu dit que subratlla i assenyala sigui acusat d’identitari, obsedit com podria semblar per la poesia catalana. L’antologia que ja preparen a la fira de Llagostera contindrà poemes en tantes llengües com calgui. En castellà, “Dame tu oscura hostia” de León Felipe (“No te apiades de mí, luz cenicienta./ Dame tu oscura hostia, tu último pan...”), en francès “Lesbos” de Charles Baudelaire (“Mère des jeux latins et des voluptés grecques,/ Lesbos, où les baisers, languissants ou joyeux...”), en anglès “Howl” d’Allen Ginsberg (“I saw the best minds of my generation destroyed by madness, starving hysterical naked...”). M’imagino aquests  poetes asseguts davant d’un àngel de la guarda anomenat Marcelo, al costat d’uns barbicanuts Hac Mor i Lizanote, recitant “Las personas curvas” de Jesús Lizano, que acaba així: “A mí me gustan las personas curvas/ y huyo, es la peste, de las personas rectas”.
Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 22/2/16


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir