El III Premi Borni al lector

Durant tot aquest mes de febrer d’any bixest resta oberta la convocatòria del III Premi Borni als Lectors, l’únic guardó literari que no premia autors sinó lectors. Organitzat pel Born Centre Cultural, incita a una lectura crítica, de documentalista. Es tracta de detectar anacronismes o desajustos en obres literàries de codi realista situades en un temps històric. En anteriors convocatòries han rebut el guardó els lectors Esther Lucea (2014) i Claudi Cuchillo (2015). Lucea va enviar una perla extreta del llibre de memòries Passejant per l’ombra de Doris Lessing. La premi Nobel explica que, durant els anys cinquanta, visita un hospital a València i, en sentir parlar els metges, creu que ho fan en llatí. Cuchillo va detectar l’any passat fins a set anacronismes a la novel·la L’arqueòleg de Martí Gironell, entre els quals una invocació al plàstic l’any 1910, l’aparició d’un Ford T atrotinat a l’Orient Mitjà poc després de la fabricació del primer a Detroit o la pràctica d’una tècnica de respiració artificial que data de la segona guerra mundial.

       Entre els finalistes de l’any passat destaca un anacronisme tan canònic que sembla mentida. El lector Víctor González Galera detecta a la pàgina 202 de Mar de foc de Chufo Lloréns (sic) un personatge que pela patates a la Barcelona del segle XI, quan aquest tubercle no va arribar a Europa fins al segle XVI. El lector Xavier Andreu creu detectar-ne un de similar a Un món sense fi de Ken Follett quan llegeix sobre un comerciant de blat de moro a l’Anglaterra de 1337. Andreu revisa la traducció castellana i també hi troba maíz. Va a l’original i hi troba corn, però consulta diccionaris i descobreix que en l’anglès americà corn sí que designa el blat de moro, però en el britànic (i Follett és gal·lès) pot ser un genèric per a tot tipus de cereals i, per tant, inclou tant el moresc (corn), com el blat (wheat), l’ordi (barley) o la civada (oats). En aquest cas Follett queda exonerat de l’anacronisme en detriment dels seus traductors. Molts d’aquests perspicaços detectius ho són per raons biogràfiques. És el cas de l’argentina Mercedes Silvana, que subratlla l’anacrònic ús d’una birome en mans d’un nazi a la novel·la Cuando pase tu ira d’Asa Larsson. Silvana explica que a l’Argentina tothom coneix la història de la birome, un bolígraf, perquè l’hongarès László Biro el va patentar a l’Argentina al final de la Segona Guerra Mundial, de manera que un cap de les SS que pren notes amb bolígraf a Suècia l’any 1943 és anacrònic. En els videos que difon el Born Centre Cultural per divulgar la convocatòria del premi Enric Gomà explica per què va descobrir un desajust a La verdad sobre el caso Savolta de Mendoza. Un jutge pregunta on vivia Lepprince i l’interrogat respon: “En la Rambla Cataluña, número 2, piso 4º”. Gomà, que viu just al davant, diu que en l’època de la novel·la (1918) ningú podia viure en aquesta adreça perquè el solar l’ocupava el cinema-teatre Gran Salón Doré. Les candidatures es poden enviar a PremiBorni@bcn.cat fins al 29 de febrer.




Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura de La Vanguardia el 13/2/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma