dilluns, 15 de febrer de 2016

La Pegatina al Financial Times

S’ha escrit molt sobre els titellaires detinguts cinc dies a Madrid per ordre del jutge Ismael Moreno i alliberats el mateix dimecres que el Financial Times treia el cas en portada. He llegit articles molt pertinents (Puigverd, Álvaro o Juliana, entre d’altres) sobre la trascendència de preservar la llibertat d’expressió, més enllà de la qualitat expressiva. El mer fet d’haver d’insistir en una obvietat d’aquesta magnitud ja indica la precarietat de la nostra salut democràtica. Gent de tendències polítiques tan diferents com Boadella o San Juan (d’Animalario) s’han manifestat contraris a la pena per enaltiment de terrorisme en una obra de ficció. Més encara, l’acomplexada i contradictòria reacció del consistori madrileny és una prova empírica de la inseguretat amb què governa Carmena. L’ajuntament de Madrid ha perdut una oportunitat magnífica per fer-se amb el relat de la capital del Regne, per reconèixer errors i plantar cara als tics repressors de la dreta dominant que no mira prim a l’hora de judicialitzar les seves obsessions. Tal com escrivia Francesc Serés a El País, si les veus alternatives de la nova esquerra “no saben ni defensar la ficció, com defensaran la gent?” Curiosament el detonant que va fer esclatar el cas van ser onze lletretes: “Gora Alka-ETA”, un joc de paraules malgirbat en una pancarta de fireta. Alka-ETA és un mot maleta, un fals compost rere el qual el jutge Moreno hi veu exactament el que hi van posar els titellaires, una fusió entre Al Qaeda i ETA. Un calembour més aviat matusser que incita al consum d’alka-seltzer, però que sobretot al·ludeix a dos referents caducats que defineixen els marcs mentals dels dos antagonistes d’aquesta història: els titellaires rebels i els policies perpetus (Moreno va ser poli, abans de jutge).

       A mi la detenció carnavalesca em va enxampar a Navata. Per aquelles coses de la vida estava visitant el Taller Ventura Hosta de ninots, capgrossos i gegants, tot un univers satíric d’escultures de cartó. Allà em van explicar que una vegada van treballar per a la Casa Reial fent un seguit de figures de cartó d’antics reis espanyols per alegrar una adusta exposició històrica a Madrid i que al final el cap de protocol va decidir retirar-los, tot i que no eren pas caricatures. En canvi, fa molt poc el grup musical La Pegatina els ha encarregat tres capgrossos ben caricaturescos per al seu últim videoclip: Rajoy, Merkel i Putin. Només vaig veure el motllo del de l’alemanya, bessona de la Grossa, i no hi vaig clissar cap cartellet. Ara els amics de La Pegatina ja saben què han de fer per sortir a la portada del Financial Times.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 15/2/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir