dimarts, 9 de febrer de 2016

Nazis dels d'abans

Setanta anys després dels judicis de Nuremberg la paraula nazi ha estat més banalitzada que el mot llibertat. La majoria de les vegades que apareix a les xarxes socials o als comentaris que suscita l’opinió publicada és sinònim de cul d’olla. Per això cal saludar amb joia la publicació de llibres com El nazi de Siurana (Ara Llibres), del periodista Toni Orensanz, que documenta minuciosament el passat nazi del belga Jan Buyse. Buyse va morir a Siurana l’any 2002 després de dècades d’ocupar una gran casa que s’havia fet construir el 1967 i que és coneguda com el Xalet del Belga o del Nazi. Que l’Espanya franquista va acollir molts fugitius nazis reconvertits en respectables homes de negocis és una evidència. Recordo que l’enyorat Josep Maria Huertas Claveria, en saber on visc, em va parlar dels rumors que corrien sobre la discreta acollida d’un nazi per part d’una família benestant de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, a Font d’en Fargues. Huertas només en va poder ensumar la flaire. Orensanz ha aconseguit traspassar la boira de la rumorologia. Parla amb la vídua de Buyse, Anita Salden, sense sospitar que ella mateixa havia militat a la causa nazi, s’assabenta que un dels seus veïns que es va ensumar de quin peu calçaven era l’escriptor Joan Sales i localitza la primera prova documental sobre el passat nazi de Buyse en una carta que aquest envia a dos muntanyencs francesos.
       Resseguim amb interès creixent el llarg procés d’investigació fins que el periodista aconsegueix el permís d’accés al sumari col·lectiu del judici contra Buyse. Als arxius de Brussel·les, amb l’ajut de la seva amiga Karin, Orensanz reconstrueix la història del nazi de Siurana. Destacat dirigent local, va lluitar amb l’exèrcit nazi al front de l’Est, va ser jutjat a Bèlgica, condemnat a vint anys de presó el 47 i va desaparèixer. Orensanz aconsegueix omplir els buits documentals amb hipòtesis plausibles, es planteja dilemes morals, documenta que fins a la prescripció de la condemna Buyse es va ocultar a Espanya sota un nom fals i explora el seu vincle laboral amb una empresa alemanya. La cirereta és la història paral·lela d’Anita, la venerable esposa que fa fora de casa el periodista tan aviat s’ensuma que vol furgar en el passat. Orensanz ha fet un llibre honest de periodisme narratiu. Cap al final del llibre, en tenir notícia d’un grup de hitlerians autòctons prop de Siurana, defineix la seva obra amb humilitat: “un altre cop sense cap necessitat d’anar gaire lluny, com ha estat la tònica d’aquest llibre de periodisme local, en el bon sentit i en el dolent”. Res millor que llibres com aquest per donar sentit al neologisme glocal. 
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 9/2/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir