dimarts, 23 de febrer de 2016

Trencaclosques de Castanyer

Abans de l’arribada del sudoku, el trencaclosques era la metàfora preferida dels comentaristes polítics per definir situacions com l’actual a les corts espanyoles. Aquest febrer el Museu del Joguet de Figueres ha inaugurat una interessant exposició de trencaclosques, a partir de la col·lecció que l’enginyer industrial Francesc Castanyer Figueras va donar al Museu ara fa 18 anys, quan amb 82 anys va trobar que ja era massa gran per mantenir-la. La col·lecció Castanyer conté una gran varietat de trencaclosques. N’hi ha de clàssics, amb un bon nombre de peces de cartró que esquarteren una imatge prèviament estampada. Però també hi ha modalitats com el tangram, l’antic trencaclosques xinès que es compon de set formes geomètriques: un quadrat, cinc triangles i un romboide. També el pentòmina és una figura geomètrica plana formada per cinc quadrats units pels costats. Si passem a la tercera dimensió, topem amb el policub Soma, un trencaclosques geomètric de set peces formades amb cubs que cal unir per poder crear un cub més gran, d’aspecte apedaçat, que remet al famós cub de Rubik, també present. Les famílies són molt diverses: les dels jocs de llumins, els trencaclosques numèrics, els de les cordes i nusos que es manipulen amb les dues mans, els laberints amb boles, els dòminos o els enigmes lingüístics.

       Alguns dels trencaclosques que Castanyer va anar atresorant entren de ple a la categoria dels jocs matemàtics. Per exemple, les torres de Hanoi (o de Brahma), que consisteixen en tres varetes verticals i un nombre indeterminat de discos de mides diferents que estan col·locats de més gran a més petit a la vareta del mig. Aquí es tracta de passar tots els discos a la tercera vareta tenint en compte que només es pot canviar un disc cada vegada i que no podem tenir mai un disc petit sota d’un de més gran. Una de les famílies de trencaclosques més estressants és la dels objectes multiformes que contenen anelles, cordes, peces de fusta i boles. L’objectiu és aconseguir separar dos elements entrellaçats i, posteriorment, tornar-los a unir. Reconec que mai no he aconseguit resoldre un trencaclosques de fusta sense tallar amb unes tisores de podar els cordillets que l’aferren. Francesc Castanyer Figueras ha estat sempre un home inquiet. El vaig conèixer fa dècades entre els aficionats als palíndroms del Semagames. Ara que a Figueres tornen a mostrar la seva magnífica col·lecció m’assabento que dijous passat va fer cent anys. L’únic que li devia doldre és deixar de tenir una edat capicua (99), un problema menor que esmenarà d’aquí a un any, quan en faci 101.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 23/2/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir