L'enèsima Cruyffada

Des que, dijous sant, va trascendir la mort de Johan Cruyff, els diaris han publicat desenes de Cruyffades, és a dir, columnes centrades en episodis més o menys significatius del geni neerlandès. I això que Cruyff va tenir el detall de morir-se la vigília d’un dels tres dies de l’any sense diaris (de paper). Aquesta columna és una Cruyffada més. El meu record és una mica surrealista. Durant la temporada 2009-10, poc després de la mort de mon fill Llullu, em van demanar de participar en un acte benèfic a les instal·lacions del Barça. Es tractava de recaptar fons perquè un nen que patia un trastorn cerebral greu pogués rebre un tractament basat en les cèl·lules mare. L’avi del nen era Pedro De Felipe, un defensa central que havia jugat al Madrid i que, en l’època de Cruyff, ho feia a l’Espanyol. És a dir, un rival directe del davanter, a qui segurament havia cosit a puntades, però de qui s’havia fet amic. Tant que Cruyff li obria les portes del club, en aquell Barça de Laporta. A la sala hi havia entitats del tercer sector, el president del Barça, uns quants vips i la majoria de companys de curs del fill del futbolista, crec que de la Salle Bonanova. El plantejament era una mica estrany, perquè havien instal·lat dues taules de ruleta a la sala i convidaven la gent a jugar-hi, sabent que tot el que hi perdessin aniria per la causa i si hi guanyaven podrien licitar més a la subhasta. Presentaven l’acte Verónica Sanz, llavors a Barça TV, i Manel Fuentes, en la seva primera temporada matinal a Catalunya Ràdio. En un moment determinat jo havia de parlar de l’experiència d’haver viscut nou anys i mig al costat d’un fill quiet. Després s’havia de celebrar la subhasta benèfica que tancaria l’acte, sempre a peu dret.
       Així ho vam fer, amb Johann a primera fila, envoltat d’amics i admiradors. Després del meu parlament, Fuentes i Sanz van conduir la subhasta. Hi havia un casc de Lorenzo, una raqueta de Nadal, unes botes de Xavi... coses així. La gent anava licitant amb generositat notable. En un moment donat, va aparèixer Xavier Gabriel, el famós venedor de loteria de la Bruixa d’Or, amb un xec estampat en un ploma tan enorme com la xifra que hi havia dibuixada. Ja no recordo la peça que es va emportar cap a Sort. Ben segur que va ser la quantitat més alta de la vetllada, però no pas la licitació més disputada. Perquè la cirereta de la jornada, el premi que més expectació va despertar entre tots els presents, va ser una simple partida de golf en companyia de Johan Cruyff. Allò sí que va provocar una remor libidinosa entre els assistents. El millor premi era estar unes hores amb en Johan. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 29/3/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma