dijous, 3 de març de 2016

On paren els booktrailers?

Un booktrailer és un video breu que fa promoció d’una novel·la, o més genèricament qualsevol llibre. Ja es veu que el terme és deutor dels tràilers de les pel·lícules, aplicat als llibres. La qüestió és que ara fa un parell d’anys es van posar de moda. Recordo que en la primera edició de la Festa Literària dels Borni, que vam celebrar el 2014 al Born, una dotzena llarga de les divuit novetats literàries que hi vam presentar van venir amb booktrailer. L’any passat, ja només dues sobre dotze en tenien, de manera que vam decidir no mostrar-ne cap. En la que celebrarem el proper 30 de març per a la tercera edició, cap de les novel·les que s’hi presentaran com a novetat editorial no en té, ni se l’espera. Com és que el booktrailer ha estat una moda tan passatgera? Doncs perquè probablement naixia d’un concepte equivocat. La literatura es fa amb paraules impreses i el cinema amb imatges en moviment. El llenguatge verbal és capaç d’incitar a la lectura de qualsevol altre llenguatge. La crítica cinematogràfica, teatral, televisiva, radiofònica o musical en són exemples. En canvi, el camí invers sembla més difícil. La literatura tindria el grup sanguini O amb Rh negatiu, que pot donar sang a tothom i només en pot rebre del seu mateix grup sanguini.

       Aquests dies hem viscut dos segments temporals de setze segons: la jugada de contraatac que Messi va culminar davant de l’Arsenal i els setze segons justos dels Manel cantant: “Potser m’agraden les vostres festes, potser m’agrada el vostre estil, potser m’agraden les vostres feines, potser m’agraden els plans que feu per a l’estiu”. Fins aquí. D’això els del marqueting musical no en diuen songtrailer sinó teaser, però tant se val. La qüestió és que fa venir ganes d’escoltar la cançó sencera (i, després, el disc). Però és que forma part del disc, igual com els tràilers de les pel·lícules solen estar fets amb imatges de la pel·li. Els booktrailers no. No n’hi havia cap que ho fies tot a un fragment de la novel·la que pretenia publicitar. Amb la conya que llegir és avorrit i que calia innovar en els llenguatges, ens hi col·locaven unes imatges fetes amb un pressupost baixíssim i au. La paraula clau era viral. Tothom volia que es fessin virals, que molta gent els veiés i els compartís a les xarxes. De fet, els virals ja són un format de video breu. I esclar, perquè un video esdevingui viral cal que viri. No hi ha cosa més ridícula que un viral que no vira. Potser només una col·leccó de best-sellers, perquè un best-seller que no es ven és com un viral que no vira. Seria un bon argument per al booktrailer d’un llibre en blanc.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 29/2/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir