Trimestre astral


Aquesta és la setena temporada que recorro cada dilluns una població diferent a la recerca de paraules o expressions pròpies d’aquell indret. Ho fem amb l’equip d’exteriors del programa Divendres de TV3, capitanejats per l’Espartac Perán. Ara feia temps que cap troballa verbal no em sorprenia, però avui a Cervera topo amb una perla. El filòleg cerverí Albert Turull, un dels meus informants, em diu que dels personatges singulars que destaquen per la seva originalitat a Cervera en diuen astròlics. Una evident derivació d’astròleg que em deixa perplex perquè revela un concepte de l’originalitat molt curiós, que s’acosta a l’extravagància o l’excentricitat. L’astrologia és una activitat molt discutida, que els uns encimbellen i d’altres banalitzen, però a la qual sovint es recorre quan es busquen prediccions que aventurin alguna solució a situacions de gran incertesa. Unes eleccions, per exemple. O una investidura. Em va sorprendre molt que les hosts d’astròlegs no es llancessin a predir l’acord in extremis per a la presidència de la Generalitat. Potser els catalans pensem que l’astrologia és massa important per deixar-la en mans dels astròlegs i deleguem en els tertulians, politòlegs i comentaristes diversos de l’actualitat. No pas com en països més avançats, com la República Dominicana, on veig que l’astròleg Bismarck Morales prediu que l’actual president Danilo Medina guanyarà les eleccions generals que se celebraran el 15 de maig, la qual cosa no és arriscar gaire, però afegeix que l’oposició, encapçalada pel candidat Luis Abinader obtindrà entre un 36 i un 38 per cent dels vots, i això ja és afinar una mica.
       Ara que la patata calenta dels acords viu a Madrid, comprovo amb satisfacció com alguns astròlegs espanyols es van llançar a fer pronòstics. Ernesto G. Bermejo va estudiar la Carta Astral de Rajoy i li pronostica que “próximamente se dará el fin irremediable de una situación”. Ai. Jiménez Sanmillán veia president Pedro Sánchez amb el suport de Rivera. Ui. Vicente Rausell Lillo va pronosticar que hi hauria president el passat 18 de gener, i que seria Alberto Núñez Feijóo, amb el suport de Ciudadanos. Ai uix. De moment, va tard, però no sembla impossible. L’únic que va apostar per Rajoy signa Mago Moisés: “Neptuno entra de lleno en su Medio Cielo... a finales de enero y primeros de febrero, día más o menos... Rajoy será investido como presidente con el apoyo de una gran mayoría algo difusa, porque será investido tras una abstención...” Potser al Moisés aquest no li ve d’un mes, però em temo que tant a ell com a Rajoy se’ls ha covat l’arròs.
Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum dilluns 7/1/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma