dimarts, 5 d’abril de 2016

Doblement odiada

Félix de Azúa és un home biliós i atrabiliari. El pas dels anys no li prova gaire. Des que l’han fet nou acadèmic de la RAE conjuga totes les formes del verb raer. Les seves opinions extremes recuperen l’esperit del franquisme, transformen l’escola catalana en madrassa i exploren nous territoris de l’insultòdrom als mercats públics. El mateix Azúa que ha insultat l’alcaldessa Ada Colau i les peixateres va peix en català. En una de les seves novel·les, Momentos decisivos (2000) Azúa crea un personatge secundari inspirat en Gabriel Ferrater. L’autor barcelonès introdueix alguna paraula en català associada al poeta. A la pàgina 61 hi surt la primera i Azúa l’escriu malament: “Pero Jordi había usado la palabra «bajenades» (bajanades) y eso hirió profundamente al señor Fernández”. Vaig pensar que potser el feria per l’ortografia, però unes quantes pàgines més endavant, a la 150, Azúa gosa transcriure una frase sencera en català i torna a errar: “Nois, s’acabat (s’ha acabat) el bròquil!”. Finalment, a la pàgina 319, el Gabriel de la ficció ens regala el tercer bunyol azuà: “pero Gabriel dijo con toda claridad y limpia pronunciación «que Déu et beneexi!» (beneeixi)”. Constato que l’acadèmic barceloní Azúa va peix de català. No s’entén el seu menyspreu de les peixateres.

       Ada Colau ha entomat el menyspreu d’Azúa amb cintura i s’ha afanyat a fotografiar-se en una parada de les vilipendiades peixeteres. També ha demanat perdó formalment pel poema “Mare nostra” que Dolors Miquel va dir en la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. Dolors Miquel va ser denunciada per dues entitats cristianes que al·legaven ofensa als sentiments religiosos. La titular del jutjat d'instrucció número 26 de Barcelona, Roser Aixandri, no les ha admeses a tràmit. Ara el doctor en filologia catalana Narcís Garolera, expert en Verdaguer, s’apunta al gènere líric de la pregària reescrita i dedica una invectiva poètica a l’alcaldessa barcelonina: “Ada nostra que us creieu al cel,/ sigui modificat el vostre cervell,/ vingui a nosaltres un nou consistori,/ faci’s la nostra voluntat,/ així a Palau com a l’Ajuntament./ El nostre dol de cada dia/ mitigueu, Senyora, en el dia d’avui,/ i perdoneu els qui no som d’esquerra,/ així com nosaltres perdonem a tots els qui ho són./ I no permeteu que nosaltres caiguem/ en la temptació de votar ‘Sí que es pot’,/ ans deslliureu-nos de tot mal govern. Amén”. Garolera no és biliós ni atrabiliari com Azúa, però també menysprea l’alcaldessa Ada Colau i ho fa deformant una oració. El denunciaran també per ofensa als sentiments religiosos?

Màrius Serra. La Vanguardia. 5/4/16

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Ni menyspreo l'alcaldessa de Barcelona, ni deformo cap oració. En això l'amic Màrius s'erra. He escrit uns modestos versos satírics parodiant -formalment, només- la pregària més universal del cristianisme.

    ResponElimina

Entradas populares

Compartir