Ecografies de novel·la

Entre les novel·les que figuren a les taules de novetats d’aquest Sant Jordi n’hi ha dues que permeten un exercici curiós, normalment reservat als estudiosos. En tots dos casos, el lector comú té a l’abast un altre text recentment publicat que podríem equiparar a una ecografia de la novel·la en estat embrionari. Les obres literàries són uns éssers una mica particulars: neixen, es desenvolupen, moren (quan surten publicades) i gaudeixen d’una incerta posteritat, que depèn dels lectors. Els estudis literaris sovint s’ocupen dels paratextos que perviuen en calaixos, baguls, arxius i, últimament, discos durs d’ordinador. De vegades fins i tot els publiquen. Quan, fa tres dècades, cursava Filologia Anglesa vaig xalar amb la primera novel·la de James Joyce (A portrait of the artist as a young man), però encara més quan vaig llegir-ne l’embrió del qual havia sorgit: Stephen Hero. L’any 1903 Joyce havia començat a escriure una novel·la autobiogràfica d’estil realista que havia de tenir 63 capítols. Després d’haver escrit els vint-i-cinc primers l’any 1907 va abandonar el projecte i el va condensar en cinc capítols que abandonaven la tercera persona i permetien que el lector entrés en la consciència de Stephen. Ezra Pound els va anar publicant a la revista literària The Egoist durant 1914 i 15, i finalment l’any 16 va sortir publicada la innovadora novel·la.
       Les dues novel·les d’enguany que permeten el lector comú llegir-ne el gèrmen són La vida sense la Sara Amat de Pep Puig (Proa) i L’aniversari d’Imma Monsó (Columna). En el cas del premi Sant Jordi la història d’una nena que desapareix mentre juga amb els seus amics a fet i amagar (ell, a Ullastrell, en diu cuca amagar) sorgeix de “Clara Bou”, un dels contes del recull L’amor de la meva vida de moment (L’Altra Editorial). La Clara esdevé Sara i la novel·la desenvolupa amb encert la seva inquietant desaparició. L’altre cas és més curiós perquè el gèrmen de la novel·la prové d’una peça teatral breu que porta per títol “La reclusa” i que es pot llegir a Carroussel (Sembra Llibres), un recull dels cinc textos teatrals que es van estrenar en l’última edició del Festival Grec en un format molt particular, creat per la companyia La Reial. Cada peça, de quinze minuts, es representava per a quatre espectadors dins d’un dels cinc cotxes que circulaven simultàniament al voltant d’una glorieta ocupada pels músics de Lisboa Zentral Cafè. La peça començava quan els cotxes s’aturaven. En el que es representava “La reclusa” de Monsó un home gris buscava sorprendre la seva avorrida parella amb un regal imaginatiu, inspirat en un conte d’Arreola: una aranya verinosa alliberada dins del cotxe hermèticament tancat. El mateix plantejament inquietant que ara desenvolupa a L’aniversari i que provoca el mateix calfred que sentien els espectadors que, de quatre en quatre, pujaven al Renault Espace on es representava la peça. Poques vegades es dóna el cas que dos embrions de novel·la es publiquen una tardor (totes dues preqüeles van sortir el setembre) i a la primavera següent en podem llegir ja la novel·la completa.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura del 16/4/16

Comentaris

  1. Discrepo una mica: l'obra literària només mor en piblicar-se per a l'autor; per al lector, hi neix.

    ResponElimina
  2. Discrepo una mica: l'obra literària només mor en piblicar-se per a l'autor; per al lector, hi neix.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma