dissabte, 9 d’abril de 2016

Guixar un ebook

A quinze dies de Sant Jordi el món del llibre viu accelerat, delerós i preocupat per les lumbàlgies. Els paquets de llibres s’acumulen a les llibreries, els exemplars s’amunteguen a les taules de novetats i els suplements literaris preparen els habituals àlbums de cromos. El gremi de llibreters viu amb esperança l’adveniment del Nadal llibresc (23A), un dia que suspén temporalment la recança generalitzada entre la població adulta per tocar un llibre amb les mans. A tot això, alguns lectors constants simultanegen la lectura en paper amb els llibres electrònics, però tothom en parla amb la boca petita perquè el mercat no arrenca i el pirateig és la norma en la descàrrega textual. Encara recordo els clams que alguns editors emetien fa un lustre sobre els sistemes tècnics que garantirien la seguretat de la descàrrega dels ebooks. Com que mai no he patit d’urticària davant de les novetats em cridaven a participar en taules rodones sobre la digitalització, vaig accedir a que em digitalitzessin tots els llibres per a una mena de Spotify llibresc que havia de ser la repera (ai) i una gloriosa diada de Sant Jordi de l’any 2009 o 10 vaig participar en una estranya fórmula de signatura al costat de Mathias Énard i Xavier Bosch que consistia en fotografiar-nos amb el lector i inscriure aquesta foto en el seu fitxer del nostre llibre en format electrònic. Tot plegat, faramalla. L’únic ebook que he signat va ser el Sant Jordi de 2013, quan el lector (conferenciant i escriptor) Juanjo Fernàndez Sola es va presentar amb la portada de la meva novel·la en un kindle i em va convidar a signar l’aparell al dors amb un rotulador permanent. És a dir, que vaig signar en nom dels autors de totes les obres que pugui llegir en aquell dispositiu.

       Ara rebo a casa un exemplar de El cielo de los mentirosos de Juan Miñana, una novel·la inspirada en la figura de l’estrambòtic Peius (Pompeyo Gener) que acaba d’editar Malpaso. Peius, amb Albert Llanas i altres personatges aparentment menors de les lletres catalanes, representa una tradició que podríem titllar de rampelluda i dionisíaca, amb arrels modernistes i atzagaiades d’avantguarda. M’interessa. Però, abans de posar-m’hi, em fixo en un missatge impactant a la maxifaixa setinada que completa el disseny de la coberta: “Incluye e-book”. I veig que la solapa interior en concreta les instruccions: “Para obtener este libro en formato digital escriba su nombre y apellido en la primera página con bolígrafo o rotulador. Tome luego una foto de esta página y envíela a ebooks@malpasoed.com. Hecho esto recibirá el ejemplar electrónico en su ordenador. Si tiene alguna duda escríbanos a la dirección arriba indicada”. És un intent lloable de lluitar contra la pirateria, però em genera dubtes. El primer, què passa si tres persones diferents des de tres correus electrònics diferents envien una foto, des d’angles diversos, del mateix nom. Juan García, per exemple. El segon: coneixen els senyors editors l’existència d’un programa anomenat Photoshop?

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. 9/4/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir