dilluns, 11 d’abril de 2016

Interès sobtat pels llops

L’interès sobtat per qualsevol tema és com l’amor, un impuls irrefrenable de conseqüències imprevisibles. Des de dimecres passat detecto en el meu entorn un interès sobtat pels llops que ningú no hauria estat capaç d’imaginar. El focus il·lumina la població de llops (el que a la Baixa Saxònia anomenarien Wolfsburg) i tots ens apliquem a saber-ho tot. En aquest interès sobtat els catalans no estem sols. Ens hi acompanyen molts estudiosos de tota Europa. Fixem-nos en la Universitat de Cambridge, per exemple. En el seu web de recerca trobareu un interessantíssim article que porta per títol “Wolf species have howling dialects”. En coherència acadèmica amb el titular s’hi exposen les conclusions d’un gran estudi científic sobre les maneres d‘udolar dels cànids. S’hi analitzen els llops, els xacals i els gossos domèstics. Els investigadors han fet servir algoritmes informàtics per primera vegada a l’hora d’analitzar els udols i han estat capaços de distingir-ne fins a 21 menes. Després han descobert que la freqüència de cadascun, com si fos un dial, correspon a una espècie determinada. El llop de Terranova (Canis lupus beothucus) udola a una freqüència diferent del dingo (Canis lupus dingo) i l’udol del llop mexicà (Canis lupus baileyi) també difereix de l’àrab (Canis lupus arabs). El director de la recerca a la Universitat de Cambridge, el doctor Arik Kershenbaum, descriu aquests repertoris udolaires tan diversos com “dialectes vocals dels llops” i afirma que cada espècie té un ús molt determinat dels tipus d’udol. Aquesta aproximació de la llopada al llenguatge humà li ha reportat un gran ressò. Els primers dies d’abril molts mitjans d’arreu del món s’han fet ressò de l’estudi. Kershembaum, potser conscient de la força estratègica de la seva analogia, no s’ha estat d’acostar homes i llops: “Comprendre la comunicació de les espècies socials existents és essencial a l’hora de descobrir les trajectòries evolutives que van donar lloc a una comunicació més complexa en el passat, que al final desembocaria en la nostra capacitat lingüística”.

       Curiosament, aquest interès sobtat per la diversitat udolaire dels llops s’ha estès per gairebé tot arreu, amb una excepció molt significativa. Madrid és el reducte antidiversitat lingüística, la Gàl·lia que es resisteix a caure en l’imperi de la torre de Babel. I aquí cal entendre Madrid en sentit ampli, perquè les afinitats són complexes i diverses com l’udol d’un llop. Tot aquest sobtat interès dels uns i desinterès dels altres sobre la població dels llops canviarà radicalment de signe demà dimarts segons com acabi al Bernabeu el Reial Madrid-Wolfsburg.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/4/!6

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir