dissabte, 30 d’abril de 2016

L'artista del totxo






Des de fa un mes i fins a mitjan juny es pot veure una curiosa exposició escultòrica de l’artista Nathan Sawaya. El títol és “The art of the brick” (l’art del totxo) i la seva peculiaritat és que totes les escultures exposades estan fetes amb peces estàndard de Lego. Els jocs de construcció —com el Mecano o el mateix Lego— han fascinat generacions de nens amb ànima constructiva. Molts d’ells han acabat cursant estudis d’enginyeria o arquitectura, però Sawaya va tirar per les Belles Arts. L’exposició, en coherència amb l’origen manufacturat de la matèria primera, es pot visitar en la cúpula d’un centre comercial: el que s’alça sobre les ruïnes de l’antiga plaça de toros de les Arenes. Si l’admeten al rànquing d’exposicions d’art segur que figurarà entre les més visitades. Quan, fa tres setmanes, hi vaig anar, l’espai dels totxets de plàstic estava ple com un ou d’un públic molt heterogeni. Al costat dels clàssics guiris abstemis, als quals la falta d’afició per la sangria deixa moltes hores lliures, hi havia una estranya barreja de locals que anaven del públic familiar als grupets amb fila de cursar formació professional del ram de la construcció. Els totxets de Sawaya exploren dues grans vies: la recreació aproximativa (ja sigui del pont de Brooklyn o de la Venus de Milo) i la creació d’escultures originals. La primera té un interès artístic molt relatiu, perquè només interpel·la la destresa artesanal d’algú capaç de copiar amb gràcia. En canvi, algunes de les escultures originals impressionen. Per exemple la que han triat per il·lustrar el cartell, un home de groc que s’obre el pit i ens mostra un interior derruït, o un altre dummie fet de peces vermelles que intenta caminar i no ho aconsegueix perquè d’una planxa negra darrere seu surten mitja dotzena de mans negres que el subjecten.
       El camí artístic del totxo que ara arriba a aquesta Barcelona tan visitada pels nord-americans va començar el 2007. L’any 2011 Sawaya ja va exposar a Australia, i des de llavors les seves escultures han triomfat en l’àmbit anglosaxó. La publicitat la qualifica com una de les deu exposicions que la CNN inclou al seu Top 10 d’imprescindibles (“Must See Global Exhibitions”). Llegeixo que Sawaya va treballar per a l’empresa LEGO menys de sis mesos i després es va establir l’any 2004 pel seu compte a Nova York. En teoria, ara és un artista independent, però ha estat oficialment reconegut per l’empresa com a “Master Builder” i ostenta el certificat professional de LEGO. En els països que tenen una llei de mecenatge decent les empreses inverteixen en art, però el cas de Sawaya va més enllà. No és només que el patrocinin: les seves obres no existirien sense el LEGO. Potser en un futur no gaire llunyà algunes empreses es plantejaran adoptar artistes en residència per inspirar-los a desenvolupar les seves obres amb els seus productes. No costa d’imaginar exposicions d’escultures fetes amb torró d’Agramunt, taps de suro de Cassà de la Selva o borregos de Cardedeu.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 30/4/16 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir