dilluns, 9 de maig de 2016

De la mescalina a la serotonina

       Gisbert, Maymó, Padilla i Vallvé formen una davantera de luxe. Una quàdrupla. Els Manel. Sentir les seves cançons és un anhel compartit per molta gent diversa. El grup revelació del 2008 acaba de treure el quart disc: “Jo competeixo”. Un treball per trienni. El públic, expectant, fa tot just un mes que en degusta les onze cançons en privat i ara ja assistirà als concerts per taral·lejar-les a cor. A cor però sense cridar, perquè el públic dels Manel als concerts no canta a cor què vols, sinó que més aviat taral·leja, compartint intimitats fins que s’esplaia en algun moment Rampell. A cada disc el grup introdueix elements nous. En aquest prossegueixen pel camí de l’electrificació i l’eclecticisme, que és un terme que sempre queda la mar de bé perquè ho abasta tot. De les lletres crida l’atenció la serotonina amb què, ben segur, aviat ens omplirem la boca. Una amina de fama creixent entre els lectors de blogs i suplements que actua com a neurotransmissor. La irrupció de la terminologia bioquímica en la descripció de les emocions enriqueix la retòrica disponible per parlar de sensacions i sentiments, fins al punt de crear una nova poètica. Entre les paraules que masteguem a les sobretaules cada cop hi ha més termes tècnics. La lluentor d’ulls pròpia del benestar lliga més amb les endorfines que amb els mots afectuosos tradicionals que poblen les lletres dels boleros.

La serotonina influeix en l’estat d’ànim, de manera que els divulgadors l’han rebatejada com l’hormona de l’humor o del plaer. La cançó, plena d’aclucades d’ull a d’altres grups de la generació Manel (Antònia Font, Mishima...) remet a un model salser anterior molt conegut: “Me sube la bilirrubina” de Juan Luis Guerra. La tria bioquímica dels catalans sembla més optimista que la del dominicà perquè la famosa bilirrubina és fruit de la degradació de l’hemoglobina i apareix en el diagnòstic de moltes malalties hepàtiques. Serà que els programes sanitaris per al primer món de l’OMS comencen a fer efecte? Queda clar que un cert consens social, a banda del vet explícit a la publicitat, ja ha provocat la progressiva desaparició del tabac i l’alcohol en les ficcions audiovisuals. Vivim en ple auge de la medicina preventiva. L’entronització de la vida saludable remet al neoclassicisme, en oposició a un cert nihilisme romàntic, que menava a l’autodestrucció. Els mateixos Manel fan servir un vers del “Qui n’ha begut” de Mishima per dir que la serotonina “enganxa més que l’heroïna”, i aqui l’heroïna sona com una al·lusió a un passat remot. Remot el 2016 vol dir 1986, quan Carlos Segarra va enregistrar “Mescalina” amb Los Rebeldes i, després, va dir que la mescalina no existia i que era un mer joc de paraules entre el mescal i la lasciva Mesalina. Remot vol dir 1976 quan JJ Cale va enregistrar la “Cocaine” que la versió d'Eric Clapton projectaria com a himne generacional. La popularització de la serotonina és un signe dels temps i una constatació de l’augment de l’esperança de vida al primer món.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 7/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir