Esborrar l'amor

Els mals d’amor són el combustible principal de la lirica, expressada en poemes o cançons. Quan una parella es desfà el trencament es projecta en molts detalls. Abans de l’era digital la gent s’escarrassava a estripar les fotos just pel mig, per separar ben separats els components de l’exparella. D’altres canvien de ciutat per evitar els paisatges compartits o deixen de veure els amics comuns. Sempre m’ha fascinat la complicació afegida dels qui han de gestionar la presència del nom de l’ex tatuat a la seva pell. Just després de separar-se, Melanie Griffith va innovar omplint de maquillatge l’ostentós cor que portava tatuat a l’espatlla amb el nom d’Antonio Banderas escrit a l’interior. De sobte, el nom de l’actor va quedar sepultat sota una gruixuda capa de maquillatge. D’estratègies n’hi ha un munt, algunes de tan originals com la d’un paio que portava tatuat al braç el nom de la seva xicota (Lauren) i, després del trencament, va complementar el tatuatge amb el nom Ralph i la silueta del cavall muntat per un jugador de polo que és el logo de la marca de moda Ralph Lauren.

         Els cantautors sovint dediquen cançons a l’ésser estimat. Quan l’amor s’acaba, l’amant se’n va i la cançó es queda. Si ha tingut un cert èxit, l’artista la continua cantant com si aquell nom es referís a una altra persona. Una de les cançons d’amor més interessants que he escoltat en català és “Santa mare llengua” de l’alguerès Claudio Gabriel Sanna. Sanna va fer una cançó amb tornada enganxadissa que repassava la història del català a Sardenya. Quan arribava al final del segle XX, la tornada canviava de lletra: “Santa santa Ryan, santa santa Ryan Air, salva l’alguerès”. Es referia al vol diari que unia Girona amb l’Alguer i viceversa: “Si amb sols cinquanta euros de poltrona en quaranta minuts ja passeges per Girona i te'n vas a Barcelona, la ciutat més bella, i mirant Miró te menges la paella i sense quasi el temps de cantar un balla balla los joves catalans ja mos omplin la muralla eixin de nit i van al bar i en discoteca mengen pizza al Pocoloco i no van en biblioteca! Santa santa Ryanair!” Quan la companyia de baix cost va anul·lar els seus vols a l’Alguer Sanna va prometre que no la tornaria a cantar mai més. Però és el seu gran hit. I, tot i que manté la seva paraula i no la canta mai dalt de l’escenari, no l’ha poguda oblidar. En un recent viatge a l’Alguer dels estudiants que cursen Filologia Catalana amb el professor Ramon Sistac a la Universitat de Lleida, el cantautor alguerès va treure la guitarra a l’hora dels cafès i va recordar la seva ex!

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 9/5/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma