dimarts, 24 de maig de 2016

Ics, ve baixa, palet

L’infatigable estudiós tarragoní Ramon Marrugat Cuyàs m’envia un article seu que recull una tirallonga d’errors de dicció recopilats al Camp de Tarragona. El desencadenant és una falca radiofònica sobre la celebració de la festa del Beat de Riudoms en la que la locutora pronuncia bit, com si parles d’informàtica o del moviment beatnik. Després relaciona diversos errors amb modalitats dels jocs de paraules que vaig descriure a Verbàlia i acaba per divulgar un precedent sensacional que desconeixia. La cosa ve arran d’un altre error radiofònic. En aquest cas, una locutora també tarragonina que, en llegir una notícia relacionada amb l’hospital Joan XXIII, pronuncia Joan Txií. Marrugat escriu: “no sabem si és que es pensava que era un nom xinès o bé el del membre d’una facció musulmana”. Sembla un acudit. Les Luthiers ho han fet servir en diverses de les hilarants al·locucions de Mundstock. Però no ho és. Sense sortir de la família papal, cal recordar un episodi clamorós relacionat amb el papa Joseph Alois Ratzinger, pou de discreció entre els catalitzadors de fervor catòlic polonès (Joan Pau II, el papa Karol Józef Wojtyła) i argentí (Francesc I, el papa Jorge Mario Bergoglio). El 28 de febrer de 2013 Ratzinger va fer un pas al costat i va situar el papat de Benet XVI a la reserva. Ara el papa emèrit ha fet 89 anys i un trienni en un segon pla. Quan el 2011 va visitar Madrid, un grup de fidels entusiastes ens van deparar un dels moments més èpics de la història dels viatges papals. Poden recuperar-les a Youtube. El victorejaven amb un impagable “Benedicto, equis, uve, palito” mentre feien una coreografia digna de YMCA marcant amb els braços la X, la V i el palet. Al costat de la seva creativitat el Joan Txií de la locutora tarragonina empal·lideix.


       El cas és que en el seu article Ramon Marrugat documenta un precedent extraordinari del que ell anomena “aquesta bufonada lingüística”. Recupera una entrada de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de Pere Labèrnia, que data de 1864. L’entrada XIU. Amb l’epítet de “Beneyt del cabàs”, aquesta entrada ve definida d’una manera sensacional. “XIU. Se diu ab relació a un clergue papanatas que cantant en lo cor una llisó presa de las obras del papa Benet XIV, llegí las xifras romanas com si formassen una veu catalana.” La llàstima és que, tal com indica Marrugat, aquest neologisme de mitjan segle XIX (pronuncieu-ho com a xix-kebab) no es conservà en la lexicografia posterior. Altrament, Felip VI, desposseït d’algun privilegi per ajuntaments republicans, seria més apreciat entre els viticultors.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum, dimarts 24/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir