dimarts, 17 de maig de 2016

Menorca talaiòtica

L’any 2010 el Consell Insular de Menorca va aprovar per unanimitat l’impuls de la candidatura de la Cultura Talaiòtica de Menorca a Patrimoni Mundial de la Unesco. Després de més de sis anys de feina, el Ministeri de Cultura ja ha lliurat l’expedient al Consell Mundial, amb seu a París. Els experts convocats per l’organisme es prendran un any d’avaluació i el juny de 2017 emetran el seu veredicte. Val a dir que si la Unesco fos la Onu, no només Catalunya, sinó els Països Catalans hi tindrien representació des de fa anys, perquè només en aquest segle XXI la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization ha declarat Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat vuit fenòmens tan nostrats com el Misteri d’Elx (2001), la Patum de Berga (2005), el Tribunal de les Aigües (2009), els Castells (2010), el Cant de la Sibil·la (2010), la dieta mediterrània (2010), les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011) i les Festes de foc del solstici d’estiu dels Pirineus: Falles, Haros i Brandons (2015). Ja començaria a tocar que reconeguessin coses més materials. Tant com les pètries taules, els talaiots, les navetes i els altres megàlits que s’han conservat a Menorca i Mallorca d’una cultura desenvolupada durant les edats de bronze i de ferro a les illes que els grecs denominaven Gimnèsies, les actuals Balears.

       El primer monument que tinc consciència d’haver visitat mai és la Naveta des Tudons. Devia tenir set o vuit anys i ens hi van portar uns amics ciutadellencs, la família Coll. Ma mare encara en deu guardar una reproducció a la menuda que venien, sobre una rajola de marbre gris, i que jo em vaig entestar a endur-me cap a casa. De les taules i els talaiots no en conservo un record tan precís, però la naveta es va obrir pas en el meu imaginari infantil com la veritable casa dels homes primitius, de manera que després mai no em vaig creure que vivien en coves, tal com deien els llibres de l’escola. Menorca ha resistit l’erosió del turisme millor que Eivissa o Mallorca. Va aconseguir esquivar la massificació i ha mantingut un perfil una mica més baix. Si l’any vinent la Unesco declara la Cultura Talaiòtica patrimoni material de la humanitat, aquesta resistència a l’erosió del turisme de masses serà encara més forta. Més enllà de la protecció dels megàlits, l’autoestima dels menorquins es veurà positivament afectada per la mirada exterior. Són molts els pobles del món que han trobat la motivació necessària per mantenir les restes del seu passat en l’admiració forana. “Poc coneguda pel món, entre eròtica i exòtica, s’ofereix al rodamón la Menorca talaiòtica”.      

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 17/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir