dilluns, 23 de maig de 2016

Plans alternatius

Sense que serveixi de precedent, avui utilitzaré l’espai d’aquesta columna per intentar resoldre un problema particular. Compartit amb molta gent, però particularíssim. En principi, el problema el tindré d’avui en vuit menys dos. No em surten els números perquè si hem convingut que d’avui en vuit tornarà a ser dilluns i jo tindré el problema dissabte, hauria de ser d’avui en sis, però avui és vint-i-tres i si a vint-i-tres n’hi sumo sis me’n surten vint-i-nou, que és diumenge. Ja veuen que estic nerviós, perquè jo el problema el tinc dissabte vint-i-vuit a les vint hores i quaranta-cinc minuts. És un problema gros, que pot durar noranta minuts, en pot durar cent vint o tot l’any. La qüestió és que busco un pla alternatiu per passar l’horeta llarga de prime time del proper dissabte. Mentre moltes teles connecten amb Milà per veure la final de la Champions, a mi m’aniria la mar de bé tenir un compromís ineludible. Ja sé que la cartellera de cinema m’ofereix desenes d’alternatives per estar dues hores a les fosques pels volts de les 20:45, però i els mòbils? Amb les funcions teatrals del dissabte em passa el mateix. Victòria de Pau Miró, a la Sala Gran del TNC, a banda de tenir un títol desavinent, no gatanteix el segrest de mòbils. I a la Petita, gasten el mateix tarannà amb Qui bones obres farà de Pep Tosar. Els teatres privats tampoc no em treuen del destret. Al Romea, Els cors purs que ens proposa l’Oriol Broggi tampoc no garanteix la desconnexió. Quin patir!


       Per això busco un pla d’aïllament, i no em serveix qualsevol cosa. Res de festes particulars, en les quals sempre es pot colar un madridista camuflat pendent del mòbil. Necessito un teló d’acer. No ho sé, algun concert en una sala que garanteixi la manca de cobertura per a Vodafone o una tarda d’espeleologia per coves no gaire perilloses. Prometo valorar totes les propostes. De moment, l’únic que se m’ha acudit per evadir-me és buscar sales de Room Escape, aquesta nova modalitat de lleure dels jocs d’escapament. A Barcelona n’hi ha desenes, de totes les temàtiques. Són sales tancades de les quals cal intentar sortir-ne en un temps determinat. Sempre en grup. Hi ha codis secrets, cadenats, enigmes lògics, claus amagades, missatges diversos… Els jugadors, monitoritzats i auxiliats pel responsable de la sala des de l’exterior, col·laboren per trobar la manera de sortir del laberint interior. El temps passa volant i he comprovat que es pot demanar hora pel dissabte a les 20:45. El problema és que tots els que conec estan pensats per sortir-ne en una hora i a les 21:45 quedarà tota la segona part. Algun pla alternatiu més?

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 23/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir