dilluns, 16 de maig de 2016

Secrets de família

       Dissabte, Ricard Ustrell va emetre una entrevista a Anna Gabriel al Suplement de Catalunya Ràdio en el seu premiat format radiodeambulatori. Tres dies abans va avançar unes declaracions de la dirigent cupaire sobre la família que van aixecar molta polseguera. Gabriel parlava de tenir fills “en comú”, perquè els eduqui “la tribu”, considerava pobra la “família nuclear” i afegia que quan la gent té nenes i nens “es torna conservadora”. Les garrotades li han plogut de tots els núvols. Segur que n’era conscient quan ho va dir. Va preparar el terreny amb un avís que acostuma a ser retòric però que en el seu cas fou ajustat: “segur que això que diré ara serà polèmic”. I ho va deixar anar. Algunes reaccions són paradoxals. Els més escandalitzats són la gent d’ordre, d’un poder adquisitiu entre mitjà i alt. En canvi, és difícil trobar un col·lectiu que valori més la família nuclear que la classe treballadora, d’un poder adquisitiu entre mitjà i baix. La retòrica obrerista conté reivindicacions que al·ludeixen al futur dels fills, moltes famílies nuclears amb pocs recursos han fet mans i mànigues perquè els seus fills visquin millor i el legítim orgull familiar és la brúixola de molts llicenciats que han estat els primers membres de la família que han tingut accés a la formació universitària. Pel que els mitjans es van afanyar a publicar quan la seva figura va despuntar, la mateixa família nuclear d’Anna Gabriel a Sallent respon a aquest sòlid perfil familiar de minaires compromesos en la lluita social. Per contra, la família burgesa d’alt poder adquisitiu sovint practica això de tenir els fills “en comú” amb cuidadors, cangurs, coaches i acompanyants professionals diversos, i també envia els fills a escoles i internats perquè els eduqui la mateixa “tribu” que després els donarà feina i els col·locarà en llocs de responsabilitat.
       La família cada cop és menys nuclear. Només cal treballar en una escola i reunir-se regularment amb mares i pares per adonar-se dels múltiples models monoparentals, binuclears o polinuclears que hi ha. En l’era de les adopcions i les acollides, la consanguinitat perd pistonada davant de l’afecte. La família nuclear pot ser un paradís encara que la formin un grup tan heteròclit com els protagonistes de la pel·li Hatari, elefantet inclòs. I també pot ser un infern. L’infern dels abusos i els maltractaments, per exemple, que practiquen amb impunitat els membres més propers de la tribu. Si les paraules d’Anna Gabriel escandalitzen no és per treure l’educació dels fills del matrimoni, sinó pel que implicaria en la transmissió del patrimoni.


Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 16/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir