dissabte, 14 de maig de 2016

Vigència de MacGuffin

       Alfred Hitchcock va popularitzar el nom de MacGuffin per designar un element qualsevol d’una trama que fa moure els personatges. El seu cinema en va ple, d’elements accessoris que tenen aquesta funció primordial. I aquesta estratègia hitchcockiana és reivindicada per molts narradors. Per exemple, Víctor García Tur, autor d’una novel·la molt estimulant de títol hitchcockià: Els ocells (Empúries). Els tècnics d’un Observatori de Rapinyaires de la muntanya de les Moles observen que els “seus” voltors comencen a comportar-se de manera molt estranya. Observadors professionals com són, aviat s’adonen que l’alteració no només afecta els voltors, sinó tots els ocells de la contrada, rebatejada pels biòlegs com la Zona. A diferència de la pel·lícula homònima de Hitchcock, aquí les aus desapareixen. Fins i tot fugen les caderneres captives. Aquesta follia aviària sobtada és un MacGuffin. I, com és preceptiu, afecta tots els personatges de la novel·la. De resultes d’aquesta estratègia l’autor aconsegueix endinsar-nos en les tensions d’un petit poble ebrenc en el punt àlgid de la seva festa major. El Sant Salvador de la ficció —com la veïna Querrassa— és inventat, però la Santantonada se celebra amb les mateixes fogueres que bona part de les viles ebrenques encenen per Sant Antoni. En aquesta festa, alguns veïns emmascarats es disfressen de Garsots i es lliuren a la disbauxa carnavalesca. Una traductora barcelonina que arriba al poble per descansar i treballar una mica aplica la seva mirada de forastera a tot plegat.

       El MacGuffin dels ocells funciona perfectament. Mentre avancem adelerats pel text de la novel·la sense saber què ha fet enfollir tota la població aviària de la contrada anem coneixent les tensions que comporta l’arribada del turisme al poble, l’envelliment de la població, els negocis tèrbols de l’alcalde o la rebel·lia dels (pocs) dissidents. Els personatges de la novel·la estan molt ben perfilats, inclosos els secundaris, com un criador de caderneres d’edat provecta que encara va de galant, conegut com Cary Grant. La traductora barcelonina topa amb la doble cara de l’idíl·lica vida rural. Només connecta amb una adolescent contestatària que fa pintades subversives, mentre l’alcalde, sempre paternalista, no s’està de visitar el prostíbul del poble del costat amb la seva camarilla. La cultura institucional recolza en la casa-museu de les Brugués (una mena de germanes Brontë a la catalana amb minisèrie inclosa a TV3) i els biòlegs de l’Observatori aporten la mirada científica que els apotecaris solien tenir en les comunitats rurals un segle abans. Per acabar-ho d’adobar, en plena celebració de la Santantonada, la reina d’Espanya mor i el petit municipi es veu abocat a decidir si suspenen la festa o la mantenen. La resolució de l’enigma dels ocells, puntualment desvelada per García Tur, simplement ens corrobora que acabem de llegir una bona novel·la i que l’amic MacGuffin que ens llegà Alfred Hitchcock és vigent.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura, 14/5/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir