dissabte, 25 de juny de 2016

Clownia i les utopies

Pallasso és un terme ambivalent que els polítics sovint fan servir d’arma llencívola. Tot i que ens va arribar del francès, etimològicament prové de l’italià pagliaccio, un derivat de la paglia (palla) que designava les màrfegues i s’aplicava als còmics perquè vestien de manera grotesca, amb roba que s’assemblava a les teles de matalàs. Aquest cap de setmana, Sant Joan de les Abadesses es transforma en Clownia per l’energia encomanadissa del grup Txarango, originaris del Ripollès i rodalia. Per tercer any consecutiu, s’hi celebra un festival de música que transforma la vila triada per Guifré el Pilós per fundar-hi un monestir en una veritable vila d’acollida. Els santjoanins, que segons un padró recent no passen de tres mil cinc-cents, acullen cinc mil visitants amb una organització modèlica que transforma el desequilibri demogràfic en un exemple d’intercanvi profitós. El recinte del festival, que inclou tres escenaris i dos espais per a d’altres disciplines escèniques, és Utopia. Té moneda pròpia, el clown, un escenari anomenat Àgora que aplega la vessant més social del festival, tallers del clown Guillem Albà i un lema fester: “un món que balla és un món millor”. Dins d’aquest món efímer anit hi ressonaren grups com Animal, Els Catarres o Doctor Prats i avui ho faran Falciots Ninja, Buhos, La Raíz, Itaca Band o Brams. Seria un escenari magnífic perquè alguns dels nostres polítics més eximis passessin la jornada de reflexió. Com que és un espai utòpic fora de la zona euro descobririen com, per exemple, un grup de Gandia que practica rock, reggae i ska amb una potència indiscutible literalment “no s’ha de partir la cara” per cantar en castellà al cor de Catalunya. Acaben de publicar el seu cinquè treball, “Entre poetas y presos”, que segur que farà les delícies del ciutadà Albert Rivera.

       Però el més destacable de Clownia no és el que succeeix a l’interior del recinte efímer d’aquesta vila musical. El que de debò compta és la implicació dels habitants permanents de la vila, que acullen sol·lícits els nouvinguts però els marquen clarament les regles del joc. Tot això passa sota la tutela i el suport d’un ajuntament dirigit per l’exsocialista Ramon Roqué, ara sota les sigles de MES (7 regidors), acompanyat a l’oposició per 3 regidors d’ERC i 1 de CiU. Els altres dos grups que es presentaven a les municipals en van quedar fora, la CUP amb 108 vots (5,39%) i el PP amb 29 (1,44%). Clownia no arriba en paracaigudes al Ripollès sinó que neix des de la proximitat i atreu gent de la llunyania. Per això enguany hi actua la Coral Safari d’Uganda, l’ivorià Tiken Jah Fakoly o els japonesos Rex and Sun Flower Seed. Per això a la plaça Major de la vila els mateixos Txarango que hi jugaven de nens munten un escenari obert a tothom i cada dia la programació hi comença. Ahir amb Nyandú i Hora de Joglar. Avui amb el gran Tomeu Penya i Séptimo A. Clownia és la mostra empírica que una crisi humanitària com la dels refugiats hauria de ser gestionada des dels municipis i no pas des dels estats.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura. 25/6/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir