Codi odontològic

       L’ètica és un concepte tan complex que només queda clarament descrit en absència, tot i que grans pensadors contemporanis com el fiscal Horrach o el magistrat De Alfonso han establert que “la falta d’ètica no és delicte”. Perquè ho sigui cal que la llei tipifiqui què no es pot fer en l’exercici d’una professió i estableixi un codi deontològic. Totes les professions modernes en parlen, de deontologia, però la dificultat d’establir-ne uns límits clars ja comença pel nom. És per això que molta gent es confon i parla de codi odontològic, com si fossin a cal dentista. No és pas intenció d’aquesta columna posar en qüestió la deontologia dels odontòlegs, sinó comentar els anuncis de dos productes relacionats amb aquesta bella professió, tantes vegades denostada. D’una banda, l’espot d’unes pròtesis dentals de la marca Corega; per l’altra, el de la pasta de dents Sensodyne. Aquest és el primer que em va cridar l’atenció, potser perquè últimament la gasto. Es veu una noia que parla d’una de les diverses varietats de dentifrici que, segons l’espot, reverteix el desgast àcid de l’esmalt i ajuda a endurir-lo. La joiosa usuària està entusiasmada amb els efectes benèfics de la seva pasta i remata el discurs amb una frase alarmant: “Sensodyne me ha cambiado la vida”. Un d’aquells tòpics que els pedants reserven a llibres o pel·lícules quan en volen fer un panegíric. El segon anunci odontològic està protagonitzat per una colla de joiosos barbacoïstes amb aspecte de prejubilats. El realitzador de l’espot té la virtut d’enxampar-los a tots menjant com lladres i, entre queixalada i queixalada, ens cola el missatge del patrocinador: “con Corega vive a tope”. Cal recordar que el producte en qüestió és una pròtesi dental.

       Identificar el concepte de viure al límit amb clavar queixalada com un rosegador de barbacoa és una mica trampós. No hi surt Luis Suárez ni el comte Dràcula, entre els convidats a la barbacoa. Més aviat semblen els personatges de la cèlebre cançó de Georgie Dann. En canvi, la noia de Sensodyne podria ser una lectora amatent de Paulo Coelho. Deu ser per la ressaca electoral, però no puc evitar associar els rosegadors prejubilats amb els candidats a les últimes eleccions ni tampoc la noia de l’esmalt amb algun elector. Sabem que la publicitat es fonamenta en la hipèrbole per cridar l’atenció dels estabornits consumidors, però en aquests dos casos n’han fet un gra massa. No dic que calgui establir un codi deontològic per als productes odontològics. Només dic que canviaré de pasta de dents. Tant que m’havia agradat la Vademècum, ni que només fos pel nom, i ara em costa de trobar.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 28/6/!6

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma