Sorpasso o sarpasso

Els enigmistes sabem perfectament quin peix viu transvestit en un convent (de 6 lletres), o quin pintor valencià es va especialitzar en monges cuineres (de 7 lletres), o quina és la festa de pijames ratllats que se celebra a les cel·les d’un convent (de 8 lletres) o encara amb quin mètode conventual combaten els sorolls les monges durant l’àpat del migdia (de 7 lletres). També els lectors d’aquesta columna ho sabran, si arriben al final. Un lector amb esperit enigmista m’envia un meme de Pablo Iglesias disfressat de monja en posició Walker (caminant com Johnnie Walker, vaja). Res a veure amb el polèmic cartell valencià de la Geperudeta i la Moreneta donant-se el bec. Com que no pretén ser cap enigma sinó una facècia, la solució figura a peus del caminant: Sor Passo. Hi ha un munt de memes que juguen amb aquest terme italià que ara està de moda, però la majoria ho fan amb imatges extretes del referent cinematogràfic. La pel·lícula de Dino Risi amb Vittorio Gassman i Jean Louis Trintignant a bord d’un Lancia descapotable que tenia un clàxon estrident. Veig Iglesias i Errejón a bord del Lancia, en blanc i negre, o un cartell en colors vius de la pel·li de Risi amb Iglesias al volant i Susana Díaz d’esquena, embotida de manera poc afavoridora en el biquini blanc que al film lluïa Catherine Spaak.

       Sorpasso en italià vol dir avançament i ha tingut una vida extraviària relacionada amb l’economia i la política. Els italians van usar el terme amb eufòria futbolera quan el seu PIB nominal va superar el del Regne Unit, l’any 1987. I també, en sentit contrari, quan l’Espanya de Zapatero que el 2007 corria feliçment cap al precipici va ultrapassar el PIB italià. Julio Anguita havia importat el terme sorpasso a la política espanyola a primers dels noranta, quan IU va pretendre de bades assaltar l’hegemonia del PSOE i avançar-lo, igual com el PCI ho intentà amb la Democràcia Cristiana a Itàlia. En l’actual revifalla de la retòrica gramsciana, el líder podemita Pablo Iglesias ha arribat a parlar de sorpassokización, en al·lusió a la pèrdua d’hegemonia del PASOK grec. És clar que això va ser ja fa molts mesos, abans que Tsipras perdés el prefix d’antisistema i partís peres amb l’espantall Varufakis. Ara els d’Iglesias han tornar a l’original i no passen d’invocar el Sorpasso, un terme que a l’Andalusia de la sultana Susana sona molt a prop de “zarpazo”. No sabem si Sor Passo beneirà les eleccions d’aquest diumenge, però les altres membres de la congregació que responen als enigmes plantejats aquí són sorell, Sorolla, sorpresa i sordina.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 21/6/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma