dilluns, 20 de juny de 2016

Tribus europees

       Les denominades invasions bàrbares que van acabar amb l’imperi romà d’Occident van arribar en diverses onades. La primera, que es va donar entre els segles IV i V, la van protagonitzar pobles de noms tan sonors com els ostrogots, els burgundis o els huns. Tanmateix, la tríada bàrbara que els meus educadors Salesians sempre subratllaven era la formada per sueus, vàndals i alans. De tots aquests pobles bel·licosos, als quals podríem afegir angles, saxons, juts, francs, frisons, llombards, bàvars o àvars, només un ha obtingut el certificat de perdurabilitat verbal del llenguatge comú. Vandalisme, actes vandàlics i vàndals de tota procedència tenyeixen totes les cròniques esportives de l’Eurocopa 2016. Mentre a la Gran Bretanya la campanya del Brexit fa créixer l’espantall, França viu en un estat d’excepció encobert. La lluita sindical tensa els carrers, l’amenaça islamista manté una dramàtica latència i, per acabar-ho d’adobar, legions de hooligans panxuts s’esbatussen amb bandes criminals de russos germànicament organitzades. Quan les cadires de les terrasses esdevenen una arma l’espectacle pren un aire de Western, però una simple lectura dels informes mèdics subsegüents foragita tota temptació de banalitzar les batusses. A mitjan anys noranta vaig traduir per a La Magrana dues novel·les de l’anglès Alexander Stuart que aquesta Eurocopa m’ha fet recordar: Zona de guerra i Tribus. La primera va ser molt polèmica, perquè explicava una història d’abusos sexuals per part d’un pare dominat totalment per la seva filla, en una versió incestuosa de Lolita. Tim Roth la va portar al cinema. La segona la podem veure cada dia als telenotícies. Stuart narrava el rodatge d’una pel·lícula sobre el vandalisme dels aficionats radicals de dos clubs de futbol. Les escenes se succeïen amb un realisme que acabava ultrapassant el control del director. S’encenia la metxa i els hooligans londinencs de dues aficions enfrontades passaven a l’acció amb foc real.
       Quan Stuart va publicar Tribus encara ressonava l’escàndol que havien provocat les dissensions entre els tres jurats del premi Whitbread a la millor novel·la per Zona de guerra, que li va ser atorgat i retirat. Potser per això la crítica va acusar Tribus de truculenta i exagerada, com si Stuart hagués volgut alimentar amb benzina un foc de camp per fer-ne una gran foguera. Aquests dies d’Eurocopa incendiària he rellegit la novel·la i trobo que encara va fer curt. La devastadora imatge d’extres motivats de tot pelatge fotent-se d’hòsties sense misericòrdia mentre les teles els filmen fa pensar en una etiqueta que circula aquests dies per Twitter: #Onsónlesdones.



Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/6/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir