dilluns, 11 de juliol de 2016

Els mots i la cosa

       Jean-Claude Carrière (1931) és un paio singular. Un dels màxims exponents del surrealisme francès, col·laborador essencial de Buñuel en diversos guions, entre els quals Belle de jour (1967) o El discreto encanto de la burguesía (1972), i autor també d’una peça singular que singularitza les coses de l’obra llegendària de Michel Foucault Les mots et les choses (1966). La cosa de la que parla Carrière  a Els mots i la cosa és el tema, allò, la mandanga, allà mateix on acaben tantes converses: el sexe. Explica Carrière que un dia a l’apartament que el seu fill Rafael tenia a Nova York, Luis Buñuel els va proposar un repte. Cadascun dels tres havia d’escriure una llista de sinònims o eufemismes de la paraula polla en la seva llengua materna. Carrière ho va fer en francès, Rafael en anglès i Buñuel en castellà. Va guanyar Carrière de llarg. Es va adonar que les solucions del francès per parlar d’aquestes qüestions són inesgotables. Aquella juguesca fàl·lica va coincidir en el temps amb el retrobament amb una vella amiga actriu que, per poder subsistir, es veia obligada a treballar com a dobladora de pel·lícules porno. Era una feina dura que la fastiguejava. Més enllà de quedar hiperventilada després de reproduir tants esbufecs i gemecs com requerien les escenes doblades, l’actriu li va confessar que estava fins al monyo d’haver de repetir sempre les mateixes fórmules grolleres i paraules ordinàries. Folla’m fort, folla’m fort, i no sortien d’aquí. Aquella trobada va inspirar Carrière per escriure Els mots i la cosa, una relació epistolar entre un vell filòleg jubilat i una actriu que es dedica, justament, al doblatge del porno. La jove professional demana al vell savi si no seria tan amable de facilitar-li un repertori ampli de grolleries per poder anar variant una mica. I ell, obedient, es posa a explorar la rica tradició lèxica de “la cosa”.

       L’obra va arribar al teatre com un diàleg entre el vell filòleg i l’actriu. El mateix Carrière, ara octogenari, el representava i Ricard Borràs se’n va enamorar. Va anar a veure Carrière i li va demanar els drets per poder-lo adaptar al català i al castellà. La feinada de recerca, tria i disposició de Borràs va quallar en un muntatge que es va estrenar en català al Festival Grec 2015. Just un any després, Blackie Books publica la doble adaptació lingüística que Ricard Borràs ha fet de l’obra en sengles edicions impecables, prologades pel mateix Carrière i amb dos epiloguistes de luxe: Anton Maria Espadaler en català i Alberto Blecua en castellà. És una obra deliciosa, amb centenars de solucions populars o rescatades dels clàssics, reproduïdes en cursiva, que componen un diccionari alternatiu d’aquella cosa que, tard o d’hora, és en boca de tothom.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 11/7/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir