L'equador verbal

Avui se celebra el Dia Internacional del Palíndrom, és a dir, de frases simètriques com ara Adam, I’m Adam o Dábale arroz a la zorra el abad o Català a l’atac. Hi va haver un temps que la dèria palindròmica va ocupar molts espais artístics. Recordo especialment el període que va separar l’únic any palindròmic del segle XX (1991) de l’únic que viurem el segle XXI (2002). Recordo els calendaris palindròmics d’artistes i il·lustradors com Philip Stanton o Juan Berrio, entre d’altres. I recordo especialment l’estrena, el juliol de 1999, de Turning Point, una obra musical d’Esterno Collado i Alfonso de Vilallonga, palindromista conspicu, que desplegava els recòndits sentits d’un palíndrom fascinant: "Ágil es Isa, nace de la yerba, ojo abre y al edecán así se liga". De fet, el meu ja remot albirament del continent de Verbàlia s’havia produït gràcies a un palíndrom sobre el qual Julio Cortázar va construir el conte “Satarsa”. Aquella frase capicua que m’ha marcat la vida feia: “Átale, demoníaco Caín o me delata”. La meva biblioteca és plena de llibres de poesia palindròmica en diverses llengües, palíndroms il·lustrats o fins i tot novel·les capicua, sobretot en anglès. Durant el període d’onze (11) anys que separava 1991 de 2002 el palindromisme va trascendir el seu àmbit minoritari natural. El 20/02/2002, per descomptat a les 20:02, a Barcelona vam afegir la presentació de verbalia.com a la llista d’actes que arreu del món celebraven el Dia Mundial de la Simetria. Va ser el cim. Un punt d’inflexió, perquè ningú no confiava (ni confia) viure el següent any palindròmic 2112, en ple segle XXII. Però la vida continua, i els palindromistes s’han rearmat gràcies a les facilitats de les xarxes socials.
       Avui se celebra el Dia Internacional del Palíndrom perquè el 2 de juliol és el dia central de l’any, el dia que exerceix d’eix de simetria i el parteix en dos, com la lletra central d’un palíndrom. Per això, des del blog del CPI (Club Palindròmic Internacional) han convocat una marató palindròmica. Conviden a enviar palíndroms a cpalindromistai@gmail.com i els divulgaran després tant al blog com al compte de twitter @Palindromistes. A més, avui es coneixeran els palíndroms guanyadors del primer Certamen de Palíndroms Eròtics convocat per REVER, un moviment que propugna la creació de frases capicua com un gènere literari. Després que els ja desapareguts Josep Maria Albaigès i Ramon Giné creessin el CPI, el món del palíndrom ha anat evolucionant des de la revista Semagames. D’una retòrica propera al col·leccionisme de rareses s’ha passat a una dimensió historiogràfica, que dota de context frases rocambolesques i hiperbatòniques. Ja fa anys que el musicòleg Jesús Lladó i l’arquitecte Pere Ruiz batallen per explorar l’espai literari d’una escriptura tan forçada com la capicua. L’exploració és especialment fructífera en l’àmbit de la poesia, però també floreix un cert teatre de l’absurd i, últimament, una mena de palindromia d’opinió propera a la tira còmica que prospera per Twitter.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura 2/7/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma