Violència de nombre


La setmana passada a Nuremberg va succeir un acte de violència de nombre. De nombre perquè el va executar una anciana de 91 anys i, també, perquè les conseqüències de la seva acció estan valorades en 80.000 euros. Atenent la llei de privacitat alemanya el nom de l’agressora no ha estat divulgat, però les circumstàncies del crim són públiques. L’anciana formava part d’un grup de persones d’avançada edat que visitava el Neues Museum. L’arma del crim va ser un bolígraf. I la víctima, una obra d’art signada per Arthur Köpcke, membre del grup Fluxus. La peça es diu “Reading-work-piece”, data de 1977 i consta essencialment d’una graella de mots encreuats de 15x15 amb un missatge literal de l’artista que diu “Insert words so it suits” (inserteu paraules que encaixin). L’anciana innominada va agafar un bolígraf i va complir al peu de la lletra les instruccions que Köpcke havia establert fa quatre dècades. Concretament va aconseguir encaixar cinc paraules en horitzontal (Amicalement, Nid, Tendre, Portugese i Wall) i set en vertical (Ici, Italy, Moquerel, Notes, Tres, New i Nid). En total, va guixar 52 quadrets amb lletres de cal·ligrafia prou entenedora. Després la van enxampar. Quina cara devia posar el funcionari del museu que se’n va adonar? Què li devia dir per aturar-la? Eva Kraus, directora del museu, diu ara que són conscients que la senyora no volia fer cap mal. “Tanmateix, com a museu públic no podíem evitar presentar una denúncia per aquest incident. També per qüestions derivades de l’assegurança havíem d’anar a la policia”. A l’assegurança és on consta que l’obra està valorada en 80.000 euros.

       Aquest episodi de violència de nombre, més enllà d’omplir les seccions de diaris d’arreu del món que mai no es fan ressò de cap obra artística, ha acabat d’una manera poc sensacionalista. La restauració —esborrar les 52 lletres guixades per l’anònima crucigramòfila— costarà pocs centenars d’euros i el museu se’n farà el càrrec. A més, Kraus assegura que el propietari de la peça, un col·leccionista privat, s’ha pres l’incident amb humor. Kópke avui tindria 88 anys. Si no hagués mort a Copenhague aquell mateix 1977, probablemente també s’ho prendria amb humor. O no buscava fer-nos caure en la temptació grafitera amb la seva instrucció? L’any 1989 Joan Brossa va fer un poema visual impactant que sobreposa una empremta dactil·lar (símbol de l’analfabet que no sap signar) a una graella buida de mots encreuats (símbol del domini lletrat). Corona, doncs, el món lletrat amb l’illetrat. A ningú no se li acudiria mai escriure en aquesta graella! En canvi la proposta de Köpke, que també conté la instrucció happy flower “Fill with own (sic) imagination”, és pura comèdia. Vol i dol. Per això resulta sumament risible que des del museu també diguin que es plantegen alterar l’etiqueta que presenta l’obra per deixar ben clar que els visitants no han de fer cas de la instrucció de la peça i, per tant, que està prohibit resoldre els mots encreuats. Farsants!

Màrius Serra. La Vanguardia. 23/7/16


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma