dissabte, 13 d’agost de 2016

L'ocellet del Bosch

 El diari Menorca informa sobre una d’aquelles notícies que excitaran la imaginació dels lectors que, en plena canícula, sentin una passió filatèlica, un oximoron del calibre d’intel·ligència militar, sinceritat política, sexe correcte o calma mediàtica. Es tracta d’una interpretació inèdita del fastuós tríptic El jardí de les delícies, una de les obres més reinterpretades de la història de l’art. A finals del segle XV el neerlandès Hieronymus Bosch va incloure desenes d’imatges simbòliques a les tres taules d’aquest oli de grans dimensions que s’exposa al Museu del Prado. Moltes no han estat encara interpretades. La cultura pop n’ha adoptat algunes i no costa gaire veure-ho com una làmina del joc “On és en Wally?” Sobre aquest tríptic fascinant s’ha vessat més tinta de la que podrien transportar tots els calamars de la Mediterrània. I just aquí és on entren en escena els germans Galileo i Luis Tejero González, vinculats a Menorca des de fa quaranta anys, que han presentat un treball al butlletí del Museu amb una teoria inèdita. La seva aportació no és pas poca cosa i pot capgirar la interpretació oficial de l’obra, que fins ara sosté que el Bosch es va inspirar en Visio Tnugdali, una obra literària llatina del segle XII en la qual un monjo irlandès relata la seva visita a l’infern i el paradís. La teoria dels Tejero parteix de la identificació d’un ocell que figura de manera destacada en la part baixa del panell de la dreta. Tant Galileo, llicenciat en Belles Arts, com Luis, filòleg de semítiques, són grans amants de l’ornitologia. Segons ells, l’ocell assegut en una mena de tron amb un bacinet al cap que sovint s’anomena “el dimoni de l’orinal” és un enganyapastors. Diuen que s’han analitzat molt les aus del panell central (caderneres, puputs, blauets) però mai abans aquest, i que no dubten que sigui un enganyapastors, entre altres coses perquè a Menorca és molt fàcil observar aquesta espècie.

       El nom neerlandès de l’enganyapastors és nachtzwaluw, paraula que, segons els Tejero, permet diversos jocs homofònics. El nom de l’ocellet pot sonar com “empassar en la nit” o també com “home nu”. Això seria el que hauria volgut reflectir l’autor. Un treball de Dirk Bax sobre el reflex dels proverbis i les dites populars  en la pintura del Bosch els fa creure que aquest joc verbal procedent de l’enganyapastors pot ser la clau. Després, es fixen en la predilecció del pintor per les aus nocturnes i subratllen el mussol que apareix en una obra inquietant anomenada “El bosc té orelles i el camp té ulls”, que ells titllen de “mapa del tresor, endevinalla autoresolta, àdhuc manifest pictòric”. La crítica especialitzada ha considerat fins ara que els mussols bosquians són al·legories del mal. En canvi, els Tejero es pregunten: “No pot ser el símbol de l’actitud freda, reflexiva, observadora, impertèrrita, de qui s’ha fixat com a tasca ni més ni menys que pintar la varietat del món?”. És a dir, consideren que el Bosch es veia i es representava com un mussol. Per això es devia fixar tant en tot.




Màrius Serra. La Vanguardia. 13/8/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir