dilluns, 19 de setembre de 2016

La posteritat d'Obama

Aquest estiu Obama es va encallar a l’hora de pronunciar el nom d’una reserva natural marina hawaiana anomenada Papahānaumokuākea i es va llançar a l’aigua per salvar la situació. Ara és el biòleg Thomas Platt qui s’hi ha llançat per fer-li un homenatge enverinat. No cal dir que Barack Obama passarà a la posteritat per moltíssims motius, alguns de molt evidents i d’altres més sorprenents. Per exemple, als llibres de ciència. En el repertori d’organismes vius del planeta ja n’hi havia sis que retien homenatge a Obama en el seu nom científic. A partir d’ara n’hi ha set, perquè Thomas Platt acaba de batejar amb el nom de Baracktrema obamai una bestiola descoberta a la regió keniana del Llac Victòria l’any 2012. En l’àmbit de la comunitat científica, es considera que posar el nom d’algú a una espècie animal o vegetal és un dels majors honors que es pot retre. Molts científics hi han col·locat el d’algun familiar directe o d’un artista admirat. Lady Gaga figura en el nom científic de 19 espècies animals. La passió per les papallones de Vladimir Nabokov l’ha fet passar, també, a la posteritat pel nom d’un gènere de lepidòpters, Nabokovia, que comprèn tres espècies, entre les quals una que fins i tot recull el nom d’una de les seves criatures de ficció: la Nabokovia ada.

       En el cas d’Obama, però, l’homenatge ha provocat una certa controvèrsia, perquè el Baracktrema obamai és un minúscul cuc parasitari. S’instal·la als vasos sanguinis dels pulmons dels seus amfitrions, les tortugues d’aigua dolça de Malàisia, i els pot provocar inflamacions que en el pitjor dels casos comporten la mort de l’animal. Sembla que la intenció de Platt no era irònica, però que li posin el teu nom a un paràsit capaç de matar tortugues no sembla el millor dels homenatges. Fa anys, el científic Toni Lombarte em va explicar el cas del doctor Daniel Martín, un company seu del CSIC de Blanes, que s’havia especialitzat en cucs poliquets Capensis (de la sudafricana Ciutat del Cap). Després de prendre mostres d’aquests cucs a Namíbia i Sudàfrica, li va passar pel cap batejar les noves amb el nom Nocal, per tal que la ciència universal registrés unes criatures impagables anomenades Nocal capensis, amb el consegüent doble sentit que només captarien els coneixedors de la llengua catalana. Tot i el meu encoratjament entusiasta per aquesta gran aportació a la història del pensament dels poliquets, al final s’ho va repensar. Si ara cap biòleg s’instal·lés al Senat espanyol i hi descobrís una nova espècie de paràsit, cosa que no seria gens estranya, la llista de cognoms en què es podria inspirar és interminable. Un de ben gros es podria dir Barberactrema ritai.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 20/9/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir