Lladres d’identitat

Les polèmiques literàries solen ser tempestes en un got d’aigua, però de tant en tant sobreïxen, sobretot si formen part de l’ampli món literari anglo-saxó. Aquesta setmana, l’escriptora Lionel Shriver va fer la conferència inaugural del Festival Literari de Brisbane, a Austràlia. Li havien demanat que parlés sobre “comunitat i pertinença”, però ella va preferir desviar-se i fer-ho sobre “ficció i identitat política”. La seva tesi va quedar molt clara: des de fa un temps, la correcció política i, sobretot, la defensa ideològica de les identitats diverses (gènere, ètnia, classe social, religió) estan encerclant i arraconant l’autor de ficció. En un territori on és essencial la llibertat creativa, de sobte ha començat a circular el concepte d’apropiació cultural. Així, explicava Shriver, si un escriptor anglès i blanc escriu posant-se en la pell d’una noia nigeriana de 14 anys, més d’un crític li dirà que allò és “un robatori d’identitat”, que s’apropia dels estereotips culturals d’altri. Tot d’una ja no es discuteix la qualitat del text, sinó que algú escrigui sobre allò que se suposa que no li “pertoca”.

Les mateixes veus que es queixen de l’apropiació cultural són les que de seguida van atacar el discurs de Lionel Shriver. Al meu entendre, el debat es jugava en dos camps diferents i l’error és barrejar-los. Una cosa és la creativitat de l’artista, que és independent i no s’ha de confondre amb les idees de l’autor, i l’altra és la lluita per la visibilitat i el reconeixement social de tothom, sense distinció. La solució no és reduir la llibertat dels escriptors, encara que sovint predomini el patró masculí i de raça blanca, sinó ampliar la lluita social contra les desigualtats, els llocs comuns i els prejudicis. Només així les veus seran cada cop més diverses, i un dia podrem llegir una jove narradora nigeriana que —si vol— es posa a la pell d’un capellà blanc, gai i racista. Abans que res, però, potser caldria donar més visibilitat als autors existents d’aquestes minories. Començant pel mateix festival de Brisbane, que per a la seva lliçó inaugural hauria pogut convidar una autora indígena d’Austràlia com ara Alexis Wright, Anita Heiss, o Ali Cobby Eckermann.

Jordi Puntí, El Periódico, 17 de setembre del 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma