dilluns, 5 de setembre de 2016

Poké, poké, poké (sense món)

Mentre el món es distreu caçant pokémons a les instal·lacions dublineses d’Apple, saludem una novetat gastronòmica que remet a la clàssica pàgina de desambiguació de la Viquipèdia. Des d’aquest estiu els barcelonins ja podem menjar poké, una recepta hawaiana consistent en un bol de peix cru. Des que vaig publicar una novel·la ambientada a Hawaii que no paro d’experimentar el fenomen mahometà de la muntanya mòbil. Primer va ser la ballarina d’hula Na Iwi 'O Emalani, que se’m va presentar un dia en un club de lectura a la biblioteca de Montcada i Reixac (bifurcació) i ara, de tant en tant, ve a ballar hula (l’últim cop, dissabte passat a la Setmana del Llibre Català). Després van aparèixer els massatges Lomi Lomi al barri del Clot, en un centre on també practiquen hula o elaboren els clàssics collarets de flor natural que en hawaià s’anomenen lei. La tercera irrupció va ser tèxtil, perquè a València operen uns animats importadors de camises hawaianes, i la quarta la coneixença de Dani Farrús, un periodista català que treballa sobre els moviments sobiranistes hawaians.


Ara és el Poké Maoli, un local de la Barceloneta que comença a distribuir un menjar típic de Hawaii que la influència estatudinenca ha transformat en carn (sic) de take away.  Assessorats per la xef Paola Pisciotti, al Poké Maoli ofereixen una carta bàsica que permet combinacions per a cada bol. Es poden triar bols de tres mides i també afegir-hi els ingredients que es vulgui. La base del plat és el peix fresc del dia, cru i macerat. Com que és senzill d’elaborar, fàcil de menjar en mode deambulatori i, sobretot, no conté ingredients que figurin a cap llista prohibida pels zelosos vigilants del dopatge ingestiu, ha agafat una certa popularitat als Estats Units. Sembla que els hawaians natius n’han menjat sempre, però l’actual format data dels anys setanta. Abans netejaven el peix i el servien amb sal marina, algues i limu. De mica en mica, hi van afegir verdures introduïdes a Hawaii durant el segle XIX, com la ceba o el tomàquet, i ara un dels ingredients més habituals és la ceba de Maui, tallada a dauets. Com que l’arxipèlag hawaià té una influència japonesa notable, el format actual de poké no resultarà gens estrany als amants del sashimi. De fet, la base de peix acostuma a ser de tonyina i pot contenir salsa de soja (shoyu) o una espècie de nous trinxades (inamona), tot i que també es fa poké amb base de pop o d’altres criatures marines. El millor d’aquest poké mundial és que no queda reclòs als límits d’una pantalla tàctil, sinó que després del tacte apel·la a les papil·les gustatives. Com diria Mourinho: poké, poké, poké!

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 5/9/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir