Ustró & Bundell a Sabadell

       El pregó és un gènere literari molt difícil, sobretot quan s’ha de llegir des d’un balcó. En els pregons indoor, com el que ben aviat protagonitzarà l’escriptor Javier Pérez Andújar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la prosòdia s’aproxima a la d’una conferència, però des d’un balco tot s’espectacularitza i resulta més difícil trobar el to. Tot i aquesta dificultat, el pregó és un gènere dúctil que permet aproximacions molt diferents. D’entre tots els pregons de la Mercè que he sentit el millor va ser el que va pronunciar Jaume Sisa el 2008, entre altres coses perquè es va permetre un recurs magnífic que no està a l’abast de tots els pregoners: entonar a capel·la fragments de les seves cançons per descriure la Barcelona d’una època. Si Pérez Andújar volgués emular-lo em temo que hauria de demanar l’assistència de Sílvia Pérez Cruz, per exemple. Divendres a Sabadell, el pregó de Festa Major va anar a càrrec de dos talentosos radiofonistes sabadellencs, amics i ara rivals al dial: Ricard Ustrell i Xavi Bundó. Tots dos provenen de la fèrtil pedrera de Ràdio Sabadell i des de la temporada passada competeixen amb solvència contrastada cada cap de setmana: Ustrell a “El Suplement” de Catalunya Ràdio i Bundó al “Via Lliure” de RAC1.

       Aquest divendres U&B van innovar en la tradició pregonística des del balcó de l’ajuntament que havien senyorejat alcaldes tan oposats com Antoni Farrés o Manuel Bustos, i que ara presideix Juli Fernàndez. I no només perquè van transformar el seu pregó en un enginyós enfilall de jaculatòries alternes que sol·licitaven l’aplaudiment del públic. Sinó, sobretot, perquè a mig pregó van deixar els regidors al balcó i van baixar a plaça. Ho van fer de manera solvent, acompanyats per l’àudio i amb el suport visual d’un gran canó de llum que va acabar transformant les escales de la casa de la vila en un escenari de Broadway. Un cop a peu pla van acostar el micro a la gent de la plaça, com solien fer els Manel amb les seves “Corrandes de la parella estable”, per donar veu a una desena de peticions d’aplaudiment com les que ells havien llançat des del balcó. L’absència d’estirabots fa pensar que devien ser intervencions més o menys previstes, però tot i així van funcionar, culminades per una cançó d’un Albert Pla present en la seva absència. La idea de transformar el pregoner en un mèdium està en sintonia amb el model de ràdio que tots dos propugnen. Bundó i Ustrell tenen en comú una certa clarividència en el punt de vista: semblen entestats a allunyar-se del presentador estrella que fa preguntes més llargues i notòries que les respostes del seu entrevistat.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 6/9/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma