dissabte, 15 d’octubre de 2016

Automòbil o llibre: Tesla

Jean Echenoz és un autor sintètic capaç de concentrar històries que d’altres desplegarien en grans totxos. És el cas de la seva trilogia sobre personatges singulars que ara torna a les llibreries perquè Raig Verd publica Llampecs, en traducció al català d’Anna Casassas (en castellà Javier Albiñana traduí Relámpagos a Anagrama). Echenoz s’aproxima a la vida de l’enginyer croat Nikola Tesla, igual com abans ho va fer amb el músic Maurice Ravel a la novel·la homònima Ravel i amb l’atleta Émil Zatopek a Córrer (mateixos traductors i editorials). Echenoz s’aproxima a aquests personatges històrics sense cap voluntat de fer-ne una biografia canònica, però el seu punt de vista fixa el focus en episodis que els defineixen. Són uns Homenots sense l’adjectivació planiana. La descripció dels tipus perd pes davant la narració dels fets. La novel·la sobre Tesla arriba a les llibreries quan els diaris van plens d’automòbils elèctrics Tesla, de la qual cosa el lector poc informat podria inferir que el croat va ser un d’aquells personatges emprenedors que creen un imperi. Res més lluny de la realitat.


Nikola Tesla va ser un inventor d’avantguarda, però el seu tarannà poc donat a la consolidació de les seves troballes el va portar a la marginalitat. Va ser el responsable dels primers passos d’un munt d’avenços tècnics de primera magnitud, com el corrent altern, la ràdio, el radar, els fluorescents... Però la culminació, la signatura de les patents i la glòria sempre se l’enduien altres. Thomas Alva Edison, amb qui competí aferrissadament, o Guglielmo Marconi. A la novel·la Echenoz adjudica a Tesla un nom tan kafkià com Gregor. Resseguim el seu periple pel Nova York d’ara fa un segle. La seva vida és una barreja d’aïllament i mundanitat, en una bipolaritat difícil de no associar als seus treballs elèctrics. Echenoz ens n’explica fílies i fòbies: Gregor tem tots els microbis però adora els coloms i ho compta tot sempre (les llambordes dels carrers, els graons de les escales, els pisos dels edificis, els passos que fa d’un lloc a un altre...) com el protagonista d’Op Oloop de l’argentí Juan Filloy, una novel·la que fascinà Freud. Entre els episodis més memorables que narra Echenoz hi ha dos dels treballs de Tesla que s’apropien Edison (cadira elèctrica) i Marconi (telègraf). Edison assisteix a la primera execució per cadira elèctrica, d’un assassí anomenat William Kemmler que havia degollat la seva dona amb una destral. El condemnat es recargola però no mor al primer intent. Edison i les autoritats han d’esperar una bona estona, mentre senten els seus brams, fins que el generador es torna a carregar i pot subministrar la descàrrega definitiva. L’episodi de Marconi és més relaxat. L’italià vampiritza la patent 645.576 registrada per Tesla anys enrere, però no prou protegida, per capitalitzar l’èxit del primer missatge telegràfic que travessa l’Atlàntic, de Cornualles a Terranova. El missatge és molt simple: els tres punts de la lletra S en morse.

Màrius Serra. La Vanguardia. 15/10/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir