dimarts, 18 d’octubre de 2016

Autors Nobelables


       Dos minuts després d’anunciar-se que Bob Dylan era el nou premi Nobel de literatura ja tornava a córrer per la xarxa el vincle a un extens article signat per Alex Shephard al New Republic una setmana abans (6/10). Porta per títol “Who will win the 2016 Nobel Prize in Literature?”, però el motiu de la redifusió és el seu gloriós subtítol: “Not Bob Dylan, that’s for sure”. Més enllà de la planxa, comenta les opcions de desenes de noms i explica que la font de la clàssica llista d’aspirants que transcendeix cada any (Murakami, Carol Oates, Adonis, Ngugi, Marías) és la casa d’apostes Ladbrokes perquè, a diferència del Booker Prize o el Pulitzer, l’Acadèmia sueca no difon llistes de finalistes i practica un hermetisme d’inspiració vaticana. Els noms, doncs, surten de les apostes dels lectors, en un mercat paral·lel al dels llibres més venuts que podríem anomenar el dels llibres més valorats o prestigiosos. Convé recordar que prestigi prové etimològicament de praestigium (impostura) i praestigiae (il·lusions). Quan van anunciar que el premi Nobel era per a Dario Fo, mort el mateix dia que Dylan era entronitzat, es van alçar algunes veus que posaven en dubte la seva vàlua literària. Tant el dramaturg Fo com el cantautor Dylan (que ja havia estat guardonat amb el Pulitzer) han trepitjat molts escenaris, i això els fa uns Nobel de Literatura una mica excèntrics, igual com algú podria considerar que ho va ser sir Winston Churchill, que trepitjava una altra mena d’escenaris. Tothom que escriu és Nobelable? És una pregunta tan lícita com perversa. Les poques veus contràries a premiar Dylan consideren que no, que Robert Allen Zimmerman no era Nobelable. Qui ho seria, doncs?

       Un Perfecte Autor Nobelable (PAN) seria un escriptor que apliqués el dret d’admissió a la seva obra. Abans d’adquirir cap volum seu, els aspirants a lectors hauran de respondre un qüestionari molt exhaustiu que ell mateix (o el seu grupet d’acòlits) s’encarregarà de revisar i avaluar en el termini d’un mes abans de donar el consentiment, que podrà ser comunicat al llibreter per email o al lector en forma de clau d’accés a l’ebook. El bon PAN en molts casos dirà que no. No tothom podrà adquirir i, doncs, intentar llegir els seus llibres, perquè el bon PAN sempre vol conèixer exactament qui són els seus lectors i quin nivell intel·lectual tenen. Potser, en un gest de magnanimitat, proposarà que els lectors ja admesos cooptin nous lectors fiables entre les seves amistats. Tanmateix, aquests nous aspirants també hauran de passar pel test i per l’aprovació del bon PAN, tot i que en venir recomanats, es pressuposa que partiran amb un cert avantage.

Màrius Serra. La Vanguardia. Rum-rum 18/10/16

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir